Mostrar signes d’estar estressats podria fer-nos més agradables de cara als altres i fins i tot fer que es comportin d’una manera més positiva. Així doncs, el mateix origen de per què mostrem l’estrès podria ser, directament, una manera de demanar ajuda. Aquesta és la conclusió a què han arribat un equip de les universitats de Nottingham Trent i de Portsmouth, a Angleterra, en un estudi que ha estat publicat a la revista ‘Evolution and Human Behaviour’.
Per què mostrem una debilitat de manera tan evident
L’objectiu dels investigadors era la paradoxa del comportament estressat, és a dir, per què, com fan altres primats, els humans mostrem signes d’estrès com ara rascar-nos, mossegar-nos les ungles, moure les mans o els peus, tocar-nos la cara o els cabells… és a dir, per què mostrem tan clarament la nostra debilitat.
El resultat és que fer-ho, a més de permetre que qualsevol persona identifiqui quan una altra està estressada, també genera una reacció més positiva, i que ho és més com més signes d’estrès mostra l’altra persona.
Una prova amb resultats curiosos
Com a part de l’estudi, uns voluntaris van ser gravats mentre prenien part d’una falsa presentació i una entrevista per la qual s’havien de preparar amb molt poc temps. Després, els vídeos es van mostrar a altres persones, que van haver d’atribuir un valor a com d’estressat creien que estava cada voluntari.
Els participants que van afirmar estar més estressats també eren els qui van ser percebuts com que hi estaven més. De la mateixa manera, els qui mostraven més signes d’estar-ho, com ara rascar-se o mossegar-se les ungles, també van ser percebuts com més estressats. Així doncs, els resultats suggereixen que les persones poden detectar amb precisió quan algú altre està experimentant estrès a partir del seu comportament. Un fet que pot semblar evident però que, curiosament, mai no ha estat demostrat científicament.
D’altra banda, els participants que semblaven més estressats també van ser qualificats com els més agradables, cosa que podria indicar per què els humans van evolucionar per mostrar l’estrès. Si aquest tipus de comportament condueix a interaccions socials positives, com que els altres et vulguin ajudar, aleshores té possibilitat de ser seleccionat per a l’evolució. En una espècie tan cooperativa com la nostra, doncs, fins i tot els comportaments que comuniquen debilitat podrien ser un avantatge.
Possibles explicacions
Si els participants a l’estudi indueixen una resposta empàtica en qui els observa, podria ser que això els fes més agradables, o bé que un senyal honest de debilitat sigui percebut com un exemple de bones intencions i inclinació a cooperar en comptes de competitir. Això encaixa amb la manera com s’entén a dia d’avui l’expressivitat, que sovint apunta que les persones més “emocionalment expressives” són percebudes com a més agradables i tenen més interaccions social positives.
