Un equip d’investigadors de la Universitat George Washington, als Estats Units, ha estudiat les variacions en el pèl en una població de lèmurs per mirar d’entendre més coses sobre com va evolucionar el dels humans fins que, al final, els vam acabar perdent gairebé del tot. Tot i que és una diferència evident entre la resta de primats i nosaltres, aquesta característica, fins fa poc, gairebé no havia estat estudiada.

El pèl és important pels primats, com per a molts altres animals, i forma part de les seves diversitat i evolució. Les seves funcions es relacionen amb la termoregulació, la protecció, el camuflatge… És per això que l’estudi dels lèmurs pot donar molta informació important com, per exemple, quins efectes tenen el clima, la mida i la capacitat de veure els colors en l’evolució del pèl. Els lèmurs estudiats en aquesta investigació, publicada a la revista ‘American Journal of Biological Anthropology’, són de la família dels índrids, i es conclusions a què han arribat són diverses.

Els lèmurs són una espècie amb algunes semblances amb els humans primitius que ens poden permetre aprendre'n molt | Pixabay
Els lèmurs són una espècie amb algunes semblances amb els humans primitius que ens poden permetre aprendre’n molt | Pixabay

Per començar, els lèmurs sifaka, que són nadius de l’illa de Madagascar, tenen pèl més dens quan viuen a entorns secs i oberts. Així, sembla que, com passava amb els humans primitius, els protegeix dels raigs del sol.

D’altra banda, els lèmurs de regions més fredes acostumen a tenir pèl més fosc. Aquesta és la primera vegada que s’observa en un mamífer un patró natural de la natura que es coneix amb el nom de Regla de Bogert i que afirma que els colors foscos ajuden a la termoregulació perquè absorbeixen la calor del sol.

El pèl vermell, en canvi, s’associa a la capacitat de visió del color, si més no en els lèmurs. Els investigadors, a l’article, conclouen que les poblacions que tenen la capacita de veure una varietat més gran de colors són més susceptibles de tenir clapes de pèl-roges.

Tot i que no ho pugui semblar, els lèmurs són força propers a nosaltres a nivell evolutiu | MaxPixel
Tot i que no ho pugui semblar, els lèmurs són força propers a nosaltres a nivell evolutiu | MaxPixel

Una porta al passat

Aquests descobriments són certament importants, però cal tenir en compte que les pressions evolutives poden afectar de maneres i amb intensitats diferents en un mateix tret segons cada espècie. Pel que fa al pèl dels humans i els seus avantpassats, continua sent un gran misteri, perquè no se n’han conservat restes fòssils. És per això que, per apropar-nos a la nostra història, ens hem hagut de fixar en els lèmurs, que poden posar-se drets i que viuen en ecosistemes prou variats, com els humans primitius.

Nou comentari

Comparteix