Un equip d’investigadors liderats per l’Acadèmia Xinesa de Ciències ha estudiat la manera com, durant els darrers 5.000 anys, els habitants de l’altiplà del Tibet i els seus descendents s’han adaptat a viure a la regió habitada més elevada del planeta. Els seus resultats, publicats a la revista ‘Science Advances’, són fruït d’haver seqüenciat dotzenes de genomes antics de la regió, per veure d’on venien i com es van adaptar a viure a tanta alçada.
Un entorn extrem però habitat des de fa milers d’anys
L’altiplà del Tibet, al nord de l’Himàlaia, ocupa 2,5 milions de quilòmetres quadrats. Tot i la seva alçada i el seu clima molt fred i sec, els humans hi han viscut des de fa milers d’anys. Fins i tot els denissovans, els parents dels humans moderns i els neandertals, hi van viure fa uns 160.000 anys, i també hi ha eines de pedra de fa entre 30.000 i 40.000 anys que mostren que la presència a la regió ha estat relativament habitual des de fa molt de temps.
La presència permanent, però, ha estat motiu de debat, com també ho ha estat el seu origen. Al cap i a la fi, només hi ha registres històrics des de fa 2.500 anys per bé que, basant-nos en altres restes trobades, sembla que hi podria haver viscut gent de manera ininterrompuda des d’en fa 7.400. Per resoldre les preguntes pendents, els investigadors van seqüenciar el genoma de les restes de 89 individus d’entre fa 5.100 i 100 anys desenterrades de 29 jaciments diferents.
Revelacions sobre l’antiguitat i l’origen dels tibetans
L’estudi confirma que l’ocupació permanent de la regió és molt anterior als registres històrics, però també mostra una imatge complexa sobre l’origen dels primers tibetans i com les seves interaccions a la regió i amb els seus veïns van acabar desembocant en els seus gens actuals. Així, s’han trobat relacions molt estretes amb els tibetans, els xerpes i els qiang que, a dia d’avui, viuen a l’altiplà o en zones molt properes.
Una altra diferència és que, a diferència de l’Índia i la resta del subcontinent, que va ser colonitzat per immigrants d’Àsia Central i de l’est d’Euràsia, els avantpassats dels tibetans actuals van arribar del nord-est del continent. A més, el seu genoma mostra influxos frescos de gens que apunten que es van produir diverses arribades d’immigrants de les zones baixes de l’est d’Àsia. Una relació que, a més, també s’havia observat en restes de ceràmica i altres elements culturals.
Una variant genètica que els adapta a la vida a les altures
Més enllà d’això, però, el genoma dels tibetans també mostra adaptacions a l’entorn. Així, per exemple, tenen una versió del gen EPAS1 que els permet viure millor en entorns amb una concentració menor d’oxigen i que, a més, es creu que té el seu origen en els denissovans. A més, els investigadors han pogut anar resseguint l’augment de la prevalença d’aquesta variant a través del temps, passant del 34% de fa 2.500 anys al 86% actual. Un exemple de selecció natural molt ràpida.
El gran misteri pendent, però, és quan devia aparèixer aquesta variant. Potser, si en el futur es descobreixen restes humanes més antigues, es podrà resoldre.
