Els ecosistemes complexos de la Terra van aparèixer molt més aviat del que ens pensàvem. Això afirma un equip internacional de científics en un article publicat a ‘Science’ on presenta un descobriment que canvia la manera com entenem la recuperació de la vida després de l’extinció massiva del Permià-Triàssic, la més gran que hi ha hagut mai al nostre planeta.
Fa uns 250 milions d’anys, més del 80% de les espècies que vivien a la Terra van desaparèixer. Després d’això, es creia que la vida havia consistit principalment d’espècies senzilles durant aproximadament 10 milions d’anys, fins que no van començar a evolucionar ecosistemes més complexos. Aquesta teoria, però, considerada vàlida durant molt de temps, ara és posada en dubte per aquest nou treball.
Un ecosistema amb una cadena tròfica complexa
Fins ara es pensava que les altes temperatures dels oceans, causades per un canvi climàtic cataclísmic, havien impedit el desenvolupament de formes de vida complexes després de la gran extinció del Permià-Triàssic. Els registres geoquímics de les condicions de l’oceà en aquell moment aixó ho indiquen, però el descobriment d’uns fòssils de 250,8 milions d’anys a la Xina indiquen que, només un milió d’anys després, ja s’havien desenvolupat ecosistemes d’una complexitat notable, molt abans del que es pensava.
La cadena tròfica que mostren els fòssils de la regió de Guizhou mostren un ecosistema oceànic molt divers, amb una cadena tròfica complexa amb espècies de plantes, peixos ossis, peixos d’aletes radiades, crancs, llagostes, gambes i mol·luscos, fins a 12 classes diferents. A més, el jaciment també inclou excrements fossilitzats, que permeten aprendre molt de l’alimentació d’aquells animals.
La vida es recupera ràpidament després d’una extinció massiva
Aquest descobriment, de fet, nega la validesa a la teoria que afirma que, després d’una extinció massiva, els ecosistemes necessiten entre 5 i 10 milions d’anys per recuperar-se. Al contrari, sembla que la vida es recupera molt més ràpidament, tal com indiquen aquestes restes, que mostren una evolució molt més accelerada del que es pensava. Això, doncs, té implicacions importants per la manera com entenem la resposta de la vida a crisis extremes i, a més, fa pensar que caldria tornar a examinar quines eren les condicions dels oceans a principis del Triàssic, ja que van permetre aquest desenvolupament ràpid.
