Tot i que sovint es vulgui dur al debat al terreny polític, l’assignació del sexe (ni tan sols del gènere) a l’hora del naixement no és tan clara com pot semblar, ni tan sols a nivell científic. Dos professors de medicina nord-americans, Carl Streed Jr. i Frances Grimstad, han escrit un article per a ‘The Conversation’ on expliquen, al seu parer, per què és incorrecte i quins problemes pot dur als “assignats”.
Durant molt de temps, el sexe dels nadons s’ha determinat basant-se en una inspecció ocular dels genitals. Per a Streed i Grimstad, però, “no és tan simple com fer un cop d’ull i marcar una casella o una altra”. “Hi ha proves aclaparadores que el sexe no és binari”, diuen, és a dir, que ‘mascle’ i ‘femella’ “no capturen del tot les complexes variacions biològiques, anatòmiques i cromosòmiques” de les persones.
Això, diuen, és el que ha fet que fins i tot l’Associació Mèdica Americana hagi recomanat “treure l’assignació sexual dels certificats de naixement”. Streed, com a professor de medicina de la Universitat de Boston amb una gran experiència en assumptes LGBTQIA+; i Grimstad, com a professora de ginecologia de la Universitat de Harvard que ha estudiat la salut de les persones trans i intersexuals, defensen aquesta mateixa posició.
Els dos experts recorden que “les variacions en anatomia genital” passen en entre un 0,1% i un 0,2% dels naixements anuals. Tot i que sembli poc, tenint en compte la natalitat mundial podríem estar parlant de fins a 28 milions de persones cada any, moltes de les quals moriran abans d’arribar a l’edat adulta, per començar, a causa de la mortalitat infantil. L’anatomia, a més, no ho és tot, ja que l’examen ocular pot resultar amb “persones nascudes amb vagina i testicles i també aquelles nascudes sense gònades”. Pel que fa als nivells d’hormones, hi ha “persones amb vagina que profueixen nivells significatius de testosterona”, cosa que també les invalida com a argument ‘definitiu’.
I els gens, doncs? Streed i Grimstad afirmen que tampoc: tot i que el més habitual és que els cromosomes sexuals siguin XX o XY, hi ha casos com la síndrome de Turner (un sol cromosoma X), o la de Kleinfelter (XXY). Així doncs, conclouen, les categories binàries són “incompletes i imprecises” i defensen l’existència d’un “espectre” afirmant que, segons les estadístiques, fins a un 1,7% de la població, en aquest cas nord-americana, “té una anatomia i fisiologia que presenta trets intersexuals”.
La ‘binarització’ d’aquestes persones les pot dur a rebre “tractament mèdic que els faci mal, tant físicament com psicològica”. Això inclou cirurgia per canviar els seus cossos cap a un dels dos costats de l’espectre, com ara les reduccions de clítoris, que poden dur a dolor i dificultats en el sexe durant l’adultesa. També ho pot haver, és clar, problemes polítics, com a l’hora de casar-se; o a l’hora de participar a competicions esportives, on es fan servir els nivells d’hormones per determinar qui pot competir en categoria femenina. Tot plegat abans d’arribar a la identitat de gènere que és, sovint, on els problemes esdevenen polítics i pot començar la “discriminació, l’assetjament o la violència”.
Els dos professors, però, afirmen que les coses estan començant a canviar, “tot i que amb restriccions” i que, si més no als Estats Units, “la medicina també està canviant”. “Alguns centres pediàtrics han deixat de fer cirurgies a nounats amb diferències en el desenvolupament sexual”. Tot i això, diuen, la societat està anant molt més lenta.
“Com a metges, intentem ser precisos. Les proves mostren que fer servir ‘mascle’ i ‘femella’ com a úniques opcions als certificats de naixement no és coherent amb la realitat científica”, conclouen.
