La diferència entre quins són els símptomes o indicis considerats típics d’un problema mèdic i què es poden arribar a trobar els professionals a la vida real pot tenir conseqüències molt greus. Això, a més, passa molt més sovint si ets una dona. Així ho expliquen en un article a la revista ‘Scientific American’ la doctora Rebecca M. Shansky, professora associada del Departament de Psicologia de la Universitat Northeastern; i la doctora Anne Z. Murphy, professora a l’Institut de Neurociència de la Universitat Estatal de Geòrgia, totes dues als Estats Units. La majoria de cops, afirmen, els “casos de manual” en medicina corresponen al perfil d’un home i que, quan una dona té el mateix problema, pot rebre un diagnòstic equivocat o que es produeixi un retard que pot arribar a costar-li la vida.

Les dues expertes posen l’exemple d’un atac de cor. La imatge que ens en fem és la d’un home suant, amb falta d’aire, agafant-se el pit o bé el braç esquerre perquè li fa mal. Resulta, però, que els símptomes en les dones poden ser cansament, nàusees i vòmits i un malestar corporal més generalitzat, en comptes de dolor local. A això s’hi suma al fet que, segons afirmen, les dones esperen més que els homes abans d’anar a l’hospital –que, en part, podria deure’s a la confusió dels símptomes–, formant una combinació molt perillosa. Aquest biaix, però, no es produeix només als centres mèdics sinó, expliquen Shansky i Murphy, també als laboratoris, on tradicionalment s’han fet experiments en rates i ratolins mascles considerant que les femelles, amb el seu cicle hormonal, podien donar resultats menys fiables, ignorant que els mascles també tenen fluctuacions hormonals que poden tenir efectes semblants o, fins i tot, més grans.

Ratolí en un laboratori  | UB
Ratolí en un laboratori | UB

Oblidar les femelles als estudis, afirmen les expertes, ens ha fet perdre molt coneixement. En neurociència, per exemple, hi ha diferències sexuals en un munt de processos com la navegació espacial, l’aprenentatge o la transmissió del dolor, però la majoria d’investigacions sobre aquests mecanismes, com en la memòria i els sentits, s’ha fet en mascles. Fins i tot quan s’estudien malalties amb més incidència en femelles, com l’Alzheimer, es treballa més –o només– amb mascles, deploren. Aquest problema que, diuen, fa pocs anys que s’està començant a reconèixer àmpliament, no només duu a problemes de diagnosi sinó també a una probabilitat més alta per part de les femelles de patir efectes secundaris de medicaments que, un cop més, havien estat provats preclínicament en ratolins mascle.

Intentar posar-hi remei, però, ha causat tensions en part de la comunitat científica que, segons Shansky i Murphy, ha protestat davant la possibilitat d’haver de fer servir el doble, el triple o el quàdruple d’animals per fer les mateixes investigacions tenint en compte el sexe i, també, el cicle reproductiu de les femelles. Això, afirmen les signants de l’article, està “arrelat en els estereotips sexistes tradicionals que contradiuen l’evidència científica” i, a més, obligar a fer servir animals mascles i femelles en recerca biomèdica és clau per eliminar “la idea que els mascles són un estàndard de què les femelles poden desviar-se”, un error que, com hem vist, pot tenir conseqüències fatals. A més, afirmen, el món de les publicacions acadèmiques i les carreres professionals a les universitats, diuen, tampoc no juga a favor de prendre’s el temps de fer les proves necessàries en mascles i femelles, encara que faci anys que hi ha guies i recomanacions per fer-ho.

Investigadora de l'IRB  | Institut de Recerca Biomèdica
Investigadora de l’IRB | Institut de Recerca Biomèdica

“El món de la ciència biomèdica”, conclouen, “fa temps que deu un realiniament del seu sistema de recompenses amb objectius de salut pública”. La feina dels investigadors, afirmen, és “posar el coneixement bàsic que acabarà formant la medicina personalitzada”, i això hauria de voler dir tenir en compte la variabilitat en els resultats dels experiments com “una oportunitat d’entendre l’amplitud del que és possible” en comptes de continuar cercant sempre una sola resposta vàlida. “És hora de fer una passa endevant i canviar la cultura científica perquè valori la recerca rigorosa que inclogui tots dos sexes”, reblen.

Nou comentari