Clara Lehenaff va treballar deu anys a la indústria dels videojocs com a dissenyadora, programadora i directora creativa. Després de la seva transició, va decidir canviar el seu àmbit de treball i es va centrar en la medicina, concretament en la salut de les persones trans. L’estudi ‘Transbiome’, sobre el microbioma vaginal de les dones trans, va ser concebut durant el segon any de màster al Centre d’Investigacions Interdisciplinàries de la Universitat de París. En aquesta entrevista, parla amb ‘Món Planeta’ del seu estudi i, en general, de com s’ha abordat fins ara el camp de la salut de les persones trans.
– Les diferències entre humans nascuts mascles i femelles sempre han estat subestimats des del punt de vista sanitari. A les persones trans se les ha ignorat directament?
La identitat trans s’ha considerat una malaltia mental durant dècades, va ser molt recentment (2019) que l’Organització Mundial de la Salut finalment la va treure de la seva llista de transtorns. Com que les persones trans eren considerades malalts mentals, els doctors van mirar de “curar” la identitat trans: l’única manera d’ajudar les persones trans a posar-se millor de debò era ajudar-los a fer la transició. Això és un problema occidental, alguns països com l’Índia o Bangladesh duien a terme emasculacions Hijra molt abans d’això. A partir dels 50, les teràpies hormonals i la cirurgia que anteriorment no es feien servir gairebé mai –i sovint eren il·legals i/o molt experimentals– es van anar proposant més a les persones trans. Però no hi havia gens o molt poca recerca sobre la salut transgènere, abans de 2010.
– La majoria d’homes no saben gaire cosa del microbioma vaginal. Tentim a pensar en problemes que “ens afecten a tots”… excepte quan només ens afecten a nosaltres, els homes cis.
Sí, i com que els caps de recerca i de finançament molt sovint són homes cis, l’enfocament de la recerca està molt influenciada per les seves perspectives i interessos. És per això que molts problemes importants de salut de les dones, com els productes d’higiene menstrual, són molt poc investigats.
– De fet, has necessitat una campanya de crowdfunding per dur a terme aquest estudi. Encara no hi ha interès pel benestar de les persones trans?
Hi ha una mica d’interès mèdic, però és limitat, té els mateixos biaixos –homes cis prenent decisions des de la seva perspectiva– i es concentra en una sèrie d’aspectes concrets. Des d’aproximadament 2005, hi ha més investigació sobre problemes trans, tot i que no gaires. I fins i tot en aquests casos se centren sobre tot en la salut mental, polítiques de salut, sociologia i malalties de transmissió sexual, que són els assumptes que de què les persones cis es preocupen en les persones trans o que creuen que els importen. No s’ha fet gaire recerca, en canvi, en coses que de fet són més importants per a la comunitat trans, com ara els efectes de la teràpia hormonal o de les injeccions de silicona.
Més enllà d’això també hi ha el problema que el finançament acadèmic és molt competitiu i opera en períodes de temps molt llargs. Primer de tot, els projectes comunitaris dels estudiants no poden ser escollits per rebre finançament acadèmic. I fins i tot si poguessin, les ofertes de finançament acadèmic operen en temps molt llargs, on és fàcil que passi un any entre que envies la proposta i que reps els diners. I això en el cas optimista que n’aconsegueixis.
– La reassignació de gènere es composa de moltes passes, dels canvis en la performativitat als tractaments hormonals i a la cirurgia. Això ha de tenir un efecte en la seva salut i s’hauria de tenir en compte quan s’examina un pacient, però com de difícil és, fer-ho?
L’efecte de la transició en la salut de les persones trans és majoritàriament positiu, ja que la salut mental millora molt. Hi ha alguns riscos per a la salut física que són controlats pels metges, però la majoria no són gaire serioses i fins i tot poden ser beneficioses. El procés és difícil per diverses raons, però sobretot perquè la nostra societat el fa innecessàriament difícil.
Documentar aquests canvis és molt difícil, ja que podria canviar bàsicament tot, i la majoria de canvis són subtils. El creixement dels cabells o els pits és visible, però i allò que no ho és? Els òrgans o glàndules que s’adapten o canvien de forma? Això és difícil de seguir sense una base de recerca suficient.
– Alguns estudis recents mostren que l’ADN té un paper important en el microbioma intestinal de cadascú. És lògic pensar que amb el bioma vaginal passa el mateix?
Bé, se sap que l’etnicitat, per exemple, té un rol molt important a la mibrobiota vaginal, de manera que no sembla gaire forassenyat dir que l’ADN té algun tipus d’impacte en la microbiota. Quant i de quina manera encara s’ha d’investigar.
– En què consisteix, exactament, el seu estudi?
Les dones trans que se sotmeten a cirurgia de reafirmació genital tenen un nou organ, la neovagina, i aquest organ s’anirà poblant lentament d’una microbiota rica. Com les dones cis, les dones trans en algun moment tindran cisbiosi vaginal: moments on la microbiota vaginal no sigui saludable. Però a diferència de les dones cis, no sabem res de la microbiota de les dones trans. Només s’hi han fixat tres estudis. Com podem tractar les dones trans si no sabem què hi ha, allà? Si no tenim ni idea de què és saludable i què no?
L’estudi pilot Transbioma és el primer estudi modern metagenòmic que observa la microbiota neovaginal en un número prou gran de dones trans. Vam enviar kits d’automostreig a 42 dones trans amb una enquesta per omplir i estem analitzant els resultats. Això ens ajudarà a caracteritzar la microbiota i veure si hi ha correlacions entre pràctiques diàries –hàbits d’higiene, sexualitat…– i la composició de la microbiota.
– També hi ha, és clar, l’altre costat: les diferències entre homes cis i homes trans. Podria ser el pas següent?
Hi ha molta feina a fer en el camp amplíssim de la salut trans –mirar la biologia dels homes trans és, certament, una gran part. Espero que no sigui el “pas següent” sinó més aviat un de paral·lel, que s’explori alhora que la salut de les dones trans. Com que la nostra recerca es centra més en la microbiota vaginal, un dels nostres projectes futurs seria, probablement, mirar la microbiota dels homes trans i quin impacte hi tenen els canvis hormonals.
– Quins efectes creus que tindrà, aquest estudi? Podria animar altres científics o institucions a parar més atenció a la salut de les persones trans?
Crec que serà un primer pas important per millorar la salut vaginal de les dones trans. Fins i tot ens podria donar informació important sobre la salut vaginal de les dones cis. D’altra banda, l’aspecte participatori serà, espero, una inspiració per a científics i institucions. Podríem veure més estudis com aquest, en el futur. Pel que fa a la salut de les persones transgènere, només podem esperar que el món acadèmic s’adoni del forat de coneixement que hi ha i miri d’omplir-lo.
