El debat bioètic té un nou camp de batalla. A una universitat de Xangai, a la Xina, un experiment per deixar embarassades rates mascle cosides amb rates femella ha encès una discussió tant al país com més enllà. D’una banda, pel patiment que pot causar als animals; de l’altra, per la poca utilitat que poden tenir els resultats, aporten dades sobre les possibilitats d’embaràs en persones nascudes amb sexe masculí però que, pel seu poc èxit, sembla una idea molt llunyana.

En un article publicat a la revista ‘Nature’, alguns científics donen la seva opinió sobre aquest experiment. Qiu Renzong, per exemple, expert en bioètica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Socials, afirma que no té “cap valor social” i que “només va malgastar diners dels contribuents”. L’estudi, a més, és preocupant pels efectes que podria tenir en la reputació del país com a potència científica, que ja ha estat prou malmesa per investigacions anteriors, com ara la creació de nadons modificats genèticament i que van acabar amb l’empresonament del científic responsable.

En aquest cas, ni tan sols se sap si l’experiment va ser aprovat per un comitè d’ètica independent, una obligació per a qualsevol estudi que inclogui animals i que estigui finançat amb inder públic. Pel que fa als responsables, no van voler respondre les preguntes del mitjà i es mantenen en la seva afirmació que l’estudi tindrà “un impacte profund en la biologia reproductiva” i que s’havia intentat reduir el número d’animals emprats, així com el seu patiment.

Ratoli de laboratori  | Pxhere
Ratoli de laboratori | Pxhere

Els embarassos en mascles són extremadament rars i només passen en un grup de peixos. Per estudiar si es podria produir en humans, els científics van cosir mascles i femelles castrats per unir el seu reg sanguini. L’organisme resultant, conegut com a parabiont, comparteix sang. Al cap de sis setmanes, els nivells de testosterona dels mascles havien caigut però els d’estrògens i progesterona eren semblants als de les rates femella. Al cap de vuit setmanes, es va transplantar un úter a cada mascle i es va implantar un embrió a cada membre de la parella al cap de vuit setmanes més en alguns casos. Quan ja gairebé eren al final de l’embaràs, les cries van ser extretes per cesària.

Només un 4% dels embrions gestats per mascles, 10 dels 280 totals, van sobreviure. Això és important perquè mostra com els embrions no van madurar en mascles units a femelles que no estaven embarassades. Això, afirmen els responsables de l’estudi, pot dur a concloure que l’embaràs en mascles humans és impossible. En qualsevol cas, això podria tenir implicacions importants en aquest camp, incloent el transplantament d’úter en dones trans però també en dones cis que no tenen úters que funcionin correctament. Alguns científics, però, es pregunten quina necessitat hi ha des d’un punt de vista purament terapèutic.

Nou comentari