L’Odorrana swinhoana, una espècie de granota endèmica de Taiwan, té sis cromosomes sexuals. Aquest descobriment, fet per un equip de la Universitat d’Hiroshima (Japó) i publicat a la revista ‘Cells’, proporciona un munt d’informació sobre com van evolucionar els sistemes XY complexos en els vertebrats. Si en el cas dels humans el sistema de determinació classifica –amb excepcions– XX com a femella i XY com a mascle, en l’Odorrana swinhoana això funciona de la manera següent: X1X1X2X2X3X3 per a les femelles i X1Y1X2Y2X3Y3 per als mascles. Aquest resultat de les anàlisis genètiques de l’espècie va sorprendre els científics que, quan van voler identificar els cromosomes involucrats en el seu sistema de diferenciació sexual, esperaven veure només una translocació específica masculina (un cromosoma Y) i no pas tres.
En el cas dels amfibis, a més, el casos de múltiples cromosomes són rars i els seus cariotips –el patró cromosòmic– en general es conserva de manera molt semblant entre espècies. De fet, només es coneixen 10 casos de sistemes de cromosomes sexuals múltiples en amfibis i els investigadors han descobert que, en aquesta granota, els cromosomes sexuals involucrats en aquestes translocacions tenen una seqüència homòloga a la que determina el sexe en mamífers, ocells i peixos, és a dir, que han evolucionat des d’un avantpassat comú. Així, el gen Dmrt1, que determina el gènere masculí en els ocells, hi és present; com també el gen Amh, que fa el mateix en alguns peixos i també en els ornitorrincs; o el Sox3, que determina el sexe dels mamífers marsupials i placentaris. Encara se n’ha trobat un altre però, en aquest cas, no s’ha pogut identificar.
Els cromosomes sexuals van evolucionar des d’una parella de gens autosoms que, en algun moment, van obtenir un gen que determina el sexe. Enmig de tants gens i tantes seqüències diferents, però, els investigadors no tenen clar quin dels tres parells és el cromosoma sexual original i quin és el que té una influència més gran en la determinació del sexe d’aquestes granotes. Tot i que sempre s’ha pensat que la fusió autosoma-cromosoma era un fet fortuït, com probablement va passar en aquest animal, els investigadors creuen que els cromosomes involucrats no van ser triats aleatòriament o bé van ser triats inevitablement i, per tant, deuen compartir una regió renòmica comuna. Així, tots ells compartirien una seqüència d’ADN comuna, que els faria propers. Aquestes teories obren un nou camp per explorar en el significat evolutiu dels sistemes de cromosomes sexuals múltiples.
