Un nou descobriment ha sembrat dubtes sobre la manera com hem entès fins ara el desenvolupament dels humans. En un article publicat a la revista ‘Science Advances’, un equip d’investigadors informa de com una espècie de micos del sud de Tailàndia, els macacos de cua llarga (Macaca fascicularis), creen ascles de pedra sense voler mentre fan servir pedres per obrir les nous d’oli de palma. Aquestes restes s’assemblen prou a les que es creu que fabricaven alguns antics homínids com per fer pensar que, potser, duem molts anys confonent restes fragments de pedra creats de la mateixa manera per eines fetes expressament.
Algunes ‘eines’ antigues podrien ser simplement restes
Segons els científics, els trossos de pedra que resulten de l’activitat dels macacos es podrien confondre fàcilment amb les ascles de pedra que s’han trobat a una dotzena llarga de jaciments d’homínids a l’est d’Àfrica que tenen entre 3,3 i 1,56 milions d’anys d’antiguitat. Així doncs, hi ha la possibilitat que aquells membres antics de la família evolutiva dels humans també haguessin creat aquelles ‘eines’ per error mentre trencaven nous o ossos i que nosaltres, en trobar-les, ens penséssim que les havien fabricat expressament, atribuïnt-los unes capacitats que, si més no en aquell moment, encara no tenien.
Un descobriment que aporta més elements a tenir en compte
En aquest cas, doncs podríem estar parlant d’un descobriment que posa en dubte alguns dels exemples més antics d’eines fabricades per homínids que s’han trobat mai. Segons afirmen els autors d’aquest estudis, aquestes troballes, i els mètodes emprats per determinar-ne l’origen, haurien de ser revisades tenint en compte aquesta possibilitat.
Els investigadors van analitzar 40 indrets on els macacos acostumen a trencar fruites i nous, descobrint més de 200 ascles de pedra completes o fragmentades que, a primer cop d’ull, són indistingibles del que, en un altre context, consideraríem eines homínides molt primitives.
No obstant això, semba que hi ha algunes diferències que ens podrien ajudar a distingir a quin cas correspon cada ascla de pedra. Així, per exemple, la majoria de restes generades pels macacos mostren danys només per un cantó mentre que, a les restes homínides, els danys són presents a totes dues bandes de l’ascla. Tot plegat, però, suposa una aportació interessant a l’arqueologia i un element més a tenir en compte a l’hora d’estudiar aquest tipus de restes.
