L’estudi de les restes d’uns lèmurs extingits, concretament de les seves dents, ha revelat unes semblances sorprenents amb els humans. Així ho explica un equip d’investigadors en un article publicat a la revista ‘American Journal of Biological Anthropology’ que, a més, apunta que els resultats de la seva recerca donen moltes pistes per entendre millor la nostra evolució.
Un lemúrid molt més gros que els actuals
L’Archaeolemur, com és conegut aquest primat extingit, era molt més gros que els seus parents actuals i tenia algunes diferències importants amb ells. Així, per exemple, no tenien la clàssica ‘pinta’ de dents que tenen els lèmurs actuals i que els serveix per netejar-se. En canvi, tenien altres característiques, especialment pel que fa a les seves dents, que s’assemblen molt més a les dels altres micos i simis, inclosos els humans.
Un estudi sobre l’alimentació
El descobriment s’ha fet en un estudi que, en primera instància, volia descobrir de què s’alimentaven els Archaeolemur en base al desgast de les seves dents en comparació al d’altres primats. Després d’analitzar gairebé 450 peces dentals diferents, una de les conclusions més importants és que, si bé la forma de les dents era més semblant a les dels babuins actuals, els patrons de desgast eren molt més similars als d’espècies fòssils d’homínids com ara els neandertals.
Aquest darrer fet és particularment interessant. El desgast i les fractures de les dents dels Archaeolemur, molt més intensos a les dents del davant que no pas a les del darrere, s’assemblen als observats en aquests cosins dels humans moderns, però fins ara es pensava que, en el cas d’aquests darrers, el desgast es devia a comportaments relacionats amb l’ús d’eines.
Un tret que s’atribuïa a l’ús d’eines
En el cas d’aquests lèmurs extingits, és clar que no feien servir eines, però aquest estudi podria indicar, justament, que les fractures i el desgast de les dents dels homes de neandertal no es devien a l’ús d’eines sinó a una dieta rica en aliments durs. Una explicació comuna per a tots dos i molt més creïble que no pas que una espècie extingida de lemúrids fes servir eines de manera semblant als Homo neanderthalensis.
Resultats molt interessants
En qualsevol cas, aquest descobriment aporta nous punts de vista i noves preguntes tant sobre l’evolució dels lemúrids com, també, dels primats. L’Archaeolemur, de fet, pot ser considerat un exemple claríssim d’evolució convergent, és a dir, de desenvolupament de trets semblants amb micos i simis per una via completament diferent. Això és el que va fer que, quan se’n van descobrir els primers fòssils a Madagascar fa un segle, primer es cregués que aquests lemúrids eren membres de la família que compartim amb els ximpanzès i els goril·les.
