Un tresor víking que es creu que és del segle V conté un disc d’or amb la referència més antiga al déu nòrdic Odin que s’ha trobat mai, segons ha anunciat el Museu Nacional de Dinamarca a través d’un comunicat. El disc, que va ser trobat l’any 2020 a Vindelev, al centre del país, formava part d’un tresor que també contenia monedes romanes que havien estat reconvertides en joies i demostra que Odin era venerat com a mínim 150 anys abans del que s’havia pensat fins ara.
El tresor va ser descobert l’any 2020, fins va poc, va estar exposat al públic en un museu proper al jaciment on havia estat trobat. No va ser fins després que els acadèmics van poder començar a estudiar-lo i analitzar-lo per establir l’origen i el significat de cadascuna de les peces que l’integren.
‘Jaga és l’home d’Odin’
Fins el descobriment d’aquest disc -un ‘bracteat’, com se l’anomena’–, la referència més antiga d’Odin havia estat trobada al sud d’Alemanya i era de la segona meitat del segle VI. La peça té gravada un esvàstica, un símbol molt antic que ja es feia servir a l’Edat del Ferro per bé que, a dia d’avui, tingui unes connotacions molt més sinistres. En estudiar-la més, però, també s’hi va trobar una inscripció rúnica d’una gran qualitat on, al costat del nom ‘Jaga’ o ‘JagaR’, probablement el rei o governant del lloc on va ser fabricada, hi posava “és l’home d’Odin”.
El déu principal de la mitologia nòrdica
Això no vol dir, és clar, que aquest déu aparegués aleshores. Com a concepte, probablement existia segles abans, però va ser a partir de l’esfondrament de l’Imperi Romà, precisament al segle V, que va començar a propagar-se per tot el nord d’Europa, prenent diversos noms molt semblants en la llengua de cada poble: Odin, Woden, Uuoden, Wotan… En la majoria d’aquestes tradicions, era el pare o el rei de tots els Aesir, el panteó principal de déus nòrdics. Entre els seus fills, és clar, hi havia Thor, el déu del tro.
Un tresor amagat o una ofrena als déus
Pel que fa al disc on apareix el seu nom, els experts creuen que va ser enterrat juntament amb la resta del tresor o bé per amagar-lo dels enemics o bé com a ofrena per als déus. Tenint en compte la gran quantitat d’or que s’ha descobert, però, si era el segon cas devien trobar-se en una situació molt desesperada.
No obstant això, els investigadors saben que el pels volts d’aquella època una sèrie d’erupcions volcàniques van enfosquir el cel, cosa que podria haver causat molta fam i que també hi va haver una epidèmia a la regió. Qualsevol d’aquestes dues coses, doncs, podria haver motivat l’enterrament ritual d’aquest tresor.
