Un equip d’investigadors de la novaiorquesa Universitat Rockefeller, als Estats Units, ha descobert què fa que els mosquits piquin més a algunes persones que a unes altres. El secret d’aquest misteri, que ha donat tantes nits sense dormir a molta gent i una gran tranquil·litat a molta altra, ha estat publicat a la revista ‘Cell’ i sembla que és als nivells d’uns composts químics, anomenats àcids carboxílics, que desprèn la nostra pell, varien segons la persona i que atrauen aquests insectes.
Un test per detectar els compostos clau
Els àcids carboxílics són compostos formats sempre per carboni i hidrogen (CO2H). Per saber quins i en quines quantitats en segreguem i quin efecte té això en les picades de mosquit, els investigadors, en un estudi de més de tres anys, han fet que 64 voluntaris duguessin mitges ni niló als avantbraços, per tal d’atrapar tot allò que segrega la seva pell.
Després, fent més de 2.000 proves en mosquits, han comprovat com els mosquits corrien cap a les mostres obtingudes d’algunes persones mentre que, en altres casos, les ignoraven completament, una circumstància que es va mantenir al llarg de tota la durada de l’estudi. A més, es va poder comprovar que tres àcids carboxílics –el pentadecanoic, l’heptadecanoic i el nonadecanoic– són especialment atractius pels mosquits, com també ho és l’àcid làctic.
Una nova pista per evitar els mosquits
Així, aquests compostos se sumen a altres factors, com la temperatura corporal o el diòxid de carboni de la respiració, que fan saber als mosquits que hi ha una presa a prop i augmenten les probabilitats de ser picat. Amb totes aquestes dades, es podrà continuar fent recerca per tal de desenvolupar repel·lents de mosquits més efectius, tant per evitar la molèstia i la picor com per reduir el contagi de malalties que transmeten, com ara la malària, el dengue, el chikunguya o el virus del Zika.
