Un nou estudi publicat a la revista ‘Cell’ revela que els mosquits tenen la capacitat d’ensumar la presència dels virus del Zika i el dengue a la sang de les persones i que, a més, aquesta olor és irresistible per a ells, fent que piquin més a les persones que els porten i, així, els propaguin. Alhora, el mateix equip d’investigadors ha descobert que un medicament emprat contra l’acné pot bloquejar aquesta olor i, per tant, frenar l’expansió d’aquestes dues malalties.
Els virus que canvien la nostra olor
Els virus del Zika i el dengue alteren l’olor dels seus hostes perquè els mosquits els piquin més, segons demostren els experiments que han dut a terme els científics tant en ratolins com en persones. L’olor es relaciona amb nivells alts d’un compost anomenat acetofenona, que segreguen uns bacteris que viuen a la pell.
Normalment el cos produeix una proteïna que el contrarresta però, en els casos d’infecció per dengue o Zika, això no passa, fent que augmentila concentració d’acetofenona. Així, els mosquits són més atrets per les persones infectades i el cicle de propagació del virus s’accelera, fent que mosquits que no n’eren portadors piquin persones infectades i en contagiin d’altres en endavant.
El dengue és una infecció causada per quatre virus de la mateixa família i que es propaga per les picades de dos tipus de mosquits. Actualment la meitat de la població mundial corre risc de ser contagiada, i tot i que el 80% dels casos són lleus, cada any causa aproximadament 20.000 víctimes mortals. Pel que fa al Zika, el causa un virus de la mateixa família que transmeten els mateixos mosquits, i tot i que normalment no té símptomes o són moderats, en persones embarassades pot causat una malformació anomenada microcefàlia als fetus.
El paràsit de la malària també altera l’olor
Si bé ja se sabia que el paràsit de la malària altera l’olor dels seus hostes per atreure mosquits, amb el dengue i el Zika no s’havia estudiat fins ara. Els investigadors, doncs, van infectar ratolins amb el dengue i el Zika per veure la relació entre la seva olor i els mosquits. En exposar-los a mosquits juntament amb ratolins sans, es va poder comprovar que els insectes, en un 70% dels casos, preferien picar els ratolins infectats.
En veure això, els científics van demanar voluntaris sans i infectats de dengue d’un hospital i van recollir les seves olors corporals. En exposar les olors a mosquits, aquests també preferien l’olor de persones infectades que no pas la de les sanes. En examinar la pell dels participants, van detectar una concentració molt més alta d’acetofenona en els infectats, fins a 10 vegades superior que en persones sanes.
Un cop identificada l’acetofenona com a responsable de l’atracció dels mosquits, els investigadors van mirar de trobar-hi una solució. Van provar amb l’isotretinoïna, un medicament conegut per a les persones amb casos greus d’acné i que es comercialitza amb el nom d’Accutane. En els experiments amb ratolins, el fàrmac va canviar la composició bacteriana de la seva pell i va reduir els nivells d’acetofenona, fent-los menys atractius pels mosquits malgrat la presència dels virus.
Una gran ajuda per frenar la propagació de virus
Després d’aquest descobriment, els investigadors volen provar si el mateix tractament també funcionaria per a les persones per reduir la velocitat de propagació d’aquests virus fins i tot si les poblacions de mosquits es mantenen igual o creixen. Si s’aconseguís, seria una gran ajuda pel control de dues malalties en expansió constant i que podria anar en paral·lel a altres projectes que busquen fer que hi hagi molts menys mosquits. Una altra opció, fent servir la mateixa tecnologia d’edició genètica, seria trencar aquest procés que fa que els mosquits se sentin atrets per l’acetofenona.
