Els mosquits són dels insectes més comuns, i molestos, de la Terra. La seva presència, però, està lligada a unes condicions ambientals molt concretes, sense les quals la seva existència es veu seriosament amenaçada. Fins ara, els països de l’Àrtic eren el ‘refugi gelat’ del món, ja que les característiques ambientals dels països no eren favorables a la presència dels mosquits, unes característiques que en les darreres dècades han canviat a causa del canvi climàtic i han obert la porta a l’arribada dels mosquits.
Un nou estudi, impulsat per Amanda M. Koltz, de la Universitat de Texas a Austin, i Lauren Culler, del Dartmouth College, publicat a la revista científica Science mostra com la detecció de mosquits s’ha disparat al nord de Reykjavík, la capital d’Islàndia, un fet que suposa que la seva presència no és un fet aïllat, sinó que és la mostra d’un canvi profund en el clima i les característiques mediambientals dels països de l’Àrtic. “Els artròpodes, que inclouen mosquits, aranyes i altres insectes, constitueixen el grup animal amb biodiversitat més alta de l’Àrtic. Aquests petits organismes, sovint ignorats, exerceixen funcions clau en els ecosistemes”, destaquen les autores de l’estudi, les quals assenyalen que “les seves poblacions, distribucions i patrons d’activitat són determinats per les condicions ambientals, la qual cosa els converteix en indicadors sensibles del canvi ecològic i, cada vegada més, en impulsors d’aquest canvi”.
Un seguiment complicat i un impacte destacat
Les investigadores alerten, però, que malgrat que se sap el que suposa l’expansió d’aquest tipus d’animals, el seu seguiment és complicat, ja que “els artròpodes rares vegades es monitoren de manera sistemàtica, la qual cosa deixa una important llacuna en la comprensió de com estan canviant els ecosistemes terrestres de l’Àrtic”. Per les autores de l’estudi, la manca d’un sistema de monitoratge coordinat d’artròpodes a l’Àrtic suposa que no es puguin anticipar els moviments de l’espècie ni els canvis en el medi ambient, ja que no es recullen dades -o no se’n recullen prou- i fa que s’impossibiliti establir en quines zones s’està expandint més aquest tipus d’animal, quines zones estan més exposades o quines poblacions humanes es troben en el camí i que es poden veure afectades per l’expansió dels artròpodes.
“Els nous mosquits d’Islàndia ens recorden que, si bé els artròpodes àrtics poden ser petits, el seu paper ecològic és immens. La seva arribada anuncia una ona de canvis biològics més àmplia, evidents, però probablement encara imperceptibles. La qüestió no és si hi haurà una nova sorpresa, sinó si podrem detectar-la, interpretar-la i actuar en conseqüència abans que sigui massa tarda”, etziben les autores de l’estudi.
L’impacte de l’arribada i expansió dels mosquits no és un problema qualsevol i afecta greument a tots els nivells, humans, animals i ecosistemes. El canvi climàtic, el que motiva la seva expansió, també afecta altres espècies i la supervivència d’aquestes. “L’Àrtic s’escalfa quatre vegades més ràpid que la mitjana mundial. La neu es fon abans, els estius són més llargs i les pertorbacions com els incendis forestals són cada vegada més freqüents”, alerten les autores de l’estudi, les quals assenyalen que són uns canvis que “estan transformant les condicions que regeixen la vida dels artròpodes, amb conseqüències ja visibles tant en sistemes naturals com gestionats”. “Aquests canvis substancials en la vegetació poden alterar el cicle de nutrients, la reflexió solar per les superfícies terrestres i les temperatures del sòl, de maneres que acceleren el desglaç del permagel, un resultat que desestabilitza el sòl i desencadena l’alliberament de gasos d’efecte d’hivernacle i microbis potencialment perillosos”, sentencien.
