El crani d’un pliosaure enorme, descobert en una platja d’Anglaterra, podria donar-nos molta informació sobre aquests animals, els reis dels oceans durant l’època dels dinosaures, gràcies al seu sorprenent estat de preservació. La troballa es va fer durant la primavera de 2022 però no ha estat fins ara, després d’unes excavacions complicades i amb els primers treballs científics completats, que ha estat presentat i protagonitzarà un documental de la BBC presentat pel famós naturalista Sir David Attenborough.
Un crani de gairebé dos metres i mitja tona
El fòssil té una antiguitat d’uns 150 milions d’anys, uns 3 menys que cap altre pliosaure trobat fins ara, i està sent estudiat per si podria ser d’una espècie desconeguda fins ara. La mida d’aquest animal devia ser realment enorme perquè només el crani fa gairebé dos metres de llargada i pesa més de mitja tona. Sabem, però, que els pliosaures podien fer fins a 15 metres de llargada.

Entre això i que tenien una mossegada el doble de poderosa que el d’un cocodril marí, que té les mandíbules més fortes de cap animal que existeix a dia d’avui, ens podem fer una bona idea de com de terrible devia ser. De fet, per la potència de la seva boca, hauria estat capaç de partir un cotxe per la meitat.
Una operació de recuperació urgent
La recuperació del crani, enterrat en un penya-segat, va ser molt complicada, tant per la seva posició a 15 metres d’alçada, com perquè calia retirar-lo ràpidament mentre feia bon temps, abans que les tempestes de l’estiu corressin el perill d’erosionar el penya-segat i endur-se el crani al mar. Després de ser descobert des de la platja, quan la mateixa erosió va fer aparèixer el seu morro, va començar una operació de tres setmanes que va acabar amb la recuperació amb èxit de l’exemplar.
Un estat de conservació excepcional
Pel que fa al seu estat de preservació, es considera excepcional. Pel que sembla, va morir en l’entorn adient, amb molta sedimentació, cosa que va fer que en morir anés directament al fons del mar i quedés enterrat ràpidament. Gràcies a això podem veure algunes de les característiques que van fer del pliosaure un depredador formidable, com les seves dents però també algunes estructures al crani que podrien haver servit per detectar canvis en la pressió de l’aigua.