Un descobriment casual ha permès ‘recuperar’ un fòssil de valor incalculable, trobat l’any 1818 però que va ser destruït durant un bombardeig a Londres (Anglaterra) el 1941. En un article a ‘Royal Society Open Science’, els ‘redescobridors’ de la peça, el primer esquelet complet d’un rèptil prehistòric que es va trobar, expliquen com es va produir el procés que va dur a aquesta notícia excepcional.
L’any 1818, ben bé vint anys abans que s’inventés la paraula ‘dinosaure’, la paleontòloga Mary Anning va descobrir el fòssil sencer d’un ictiosaure que, pel que se’n sap, va viure fa entre 190 i 195 milions d’anys. Thomas James Birch, tinent coronel britànic i col·leccionista de fòssils, el va comprar i després el va vendre al Reial Col·legi de Cirurgians, a Londres esperant poder ajudar Anning i la seva família, que pasaven penúries econòmiques.
Una peça donada per perduda
El fòssil va quedar-se al museu durant més d’un segle, fins que, durant la Segona Guerra Mundial, un bombardeig el va destruir. Entremig, aquesta peça i moltes altres van despertar l’interès per l’estudi dels fòssils, i Mary Anning havia esdevingut una pionera de la paleontologia. En qualsevol cas, un cop perdut el fòssil, semblava que l’únic que n’havia quedat era una il·lustració de 1819. Però això no era així, ja que se n’havien fet dues còpies en guix, encara que no constaven enlloc.
Durant molt i molt de temps, el primer ictiosaure complet que s’havia trobat es va donar per perdut. L’any 2016, però, dos paleontòlegs van trobar-ne un a la Universitat de Yale, als Estats Units. Segons els responsables del Museu Peabody d’Història Natural, la peça, que consideraven original i no una còpia, havia estat donada el 1930 pel professor Charles Schuchert, que l’havia comprat del col·leccionista i marxant Frederick A. Braun. Sobre l’origen del motlle o de qui havia estat anteriorment, però, no n’hi havia cap informació.
Dues descobertes casuals que ens ‘retornen’ el primer ictiosaure
Quan van comparar-lo amb la il·lustració de 1819, però, van adonar-se que hi havia moltes semblances, i el 2019, quan van trobar una altra peça igual al Museu d’Història Natural de Berlín, a Alemanya, van examinar-les totes dues i es van adonar de què era. La còpia berlinesa, a més, estava en més bon estat i, de fet, creuen que és més recent que no pas la que hi ha a Yale. Amb tot plegat i la comparació amb la il·lustració, els dos científics han pogut comprovar que efectivament són còpies dels fòssils perduts.
