L’illa de Wight, al sud d’Anglaterra, és un dels indrets més importants d’Europa pel que fa a la recerca de fòssils de dinosaure i, segons informa la cadena britànica BBC, aquesta reputació no fa altra cosa que augmentar. En una platja de l’illa, anuncia el mitjà, s’han descobert dues noves espècies de depredadors que, si fem cas als càlculs, van viure a la regió fa aproximadament 125 milions d’anys.
Segons els paleontòlegs citats per la BBC, tots dos animals podrien ser definits, pel seu estil de caça, com a “Martinets de l’Infern”, per la semblança amb aquests ocells. Pertanyents al grup dels espinosaures, devien mesurar uns nou metres d’alçada, amb cranis d’aproximadament un metre de llargada, i al llarg dels anys se n’han aconseguit recuperar fins a cinquanta ossos. El primer ha estat batejat Ceratosuchops inferodios i tenia unes petites banyes al voltant de les celles. L’altre, el Riparovenator milnerae, ha estat batejat en honor a una paleontòloga morta fa ben poc.
Les restes van ser localitzades per col·leccionistes aficionats de fòssils, i després els paleontòlegs del Museu de l’Illa dels Dinosaures van començar a desenterrar-ne un gran fragment de cua. Tot plegat en una zona on, el 1983, ja s’havia trobat un gran esquelet d’un espinosàurid, el Baryonyx. Des d’aleshores, però, no s’havien localitzat unes restes tan completes com aquelles.
El sorprenent, precisament, és que els fòssils pertanyin a dues espècies diferents entre sí i de la trobada als anys vuitanta, cosa que indica que hi podria haver hagut una enorme varietat de depredadors en un espai molt petit. De fet, una possible explicació és que l’actual Europa fos el lloc d’origen dels espinosàurids i que, des d’aquí, s’haguessin dispersat per tot el món. De moment, però, no hi ha cap prova clara que permeti afirmar-ho, per bé que un descobriment com aquest apunta, o si més no ho sembla, en aquesta direcció.
