Un equip d’investigadors del Col·legi de Medicina Albert Einstein de Nova York, als Estats Units, ha descobert com es formen al cervell els records que duren tota la vida. En un article publicat a la revista ‘Neuron’, els científics fan una passa important que aprofundeix en com funciona la memòria explicant com recordem de manera molt vívida esdeveniments que van passar durant la infantesa o l’adolescència, com ara aprendre a anar amb bicicleta o el primer petó.
Una característica molt especial del cervell
La capacitat d’aprendre informació nova i guardar-la durant molt de temps és una característica molt especial del cervell, i en uns experiments amb ratolins es va fer una troballa sorprenent pel que fa a la base molecular d’aquest emmagatzematge a llarg termini. De fet, alguns aspectes d’aquest procés ja es coneixien, com ara que els records són creats per les neurones, enfortint les sinapsis, i que s’emmagatzemen a l’hipocamp.
Per estabilitzar les sinapsis a llarg termini, però, calen proteïnes, creades en base a molècules d’ARN missatger que es copien de gens associats a la memòria. Per estabilitzar un record a llarg termini, però, calen hores, i tant els ARN missatgers com les proteïnes associades desapareixen en menys d’una hora. Aquí, doncs, hi havia un misteri que calia resoldre.
Un experiment en ratolins
Per fer-ho, els investigadors van crear un model de ratolí on van etiquetar amb fluorescència les molècules d’ARNm que van del gen Arc, clau per convertir les nostres experiències en records. Després es van estimular les sinapsis de l’hipocamp dels ratolins i, amb tècniques d’imatge d’alta resolució, es va observar en temps real què passava a les neurones.
Sorprenentment, un simple estímul crea nombrosos cicles en què el gen Arc produeix molècules d’ARNm que es transcrivien en proteïnes que enforteixen les sinapsis i que algunes d’aquestes molècules tornen al gen Arc, reactivant-lo i reiniciant el cicle. A mesura que el procés es repeteix, la proteïna es va acumulant formant ‘punts calents’ a la sinapsi, on els records es refermen. Així doncs, s’ha descobert un bucle retroalimentat que és, al cap i a la fi, el que permet crear records a llarg termini.
Un gen que es relaciona amb diversos problemes neurològics
Una expressió del gen Arc, a més, es relaciona amb problemes de memòria i amb problemes neurològics com ara trastorns de l’espectre autista o també l’Alzheimer, de manera que una millora en la comprensió de com reacciona a l’estimulació de les neurones pot aportar informació sobre le causes d’aquests problemes de salut tan importants.
