Els esdeveniments que ens produeixen por tenen un impacte negatiu en el cervell. Un exemple clar és el dels veterans de guerra o altres persones que han passat per situacions extremes i que poden patir síndrome d’estrès posttraumàtic molt de temps després de l’esdeveniment que els el va causar. En un nou estudi, publicat a la revista ‘Frontiers in Behavioral Neuroscience’, un equip de científics de la Universitat de Ciències de Tòquio, al Japó, afirma que ha descobert el mecanisme bioquímic mitjançant el qual el cervell suprimeix els records que ens fan més por. Una troballa que pot ajudar a tractar tant aquest trastorn mental com altres com, per exemple, l’ansietat.
Un remei que calia comprendre
Els investigadors eren molt conscients que els esdeveniments tràgics que podem patir al llarg de la vida creen records terrorífics i que ens poden perseguir durant moltíssim temps. És per això que, fent servir un ratolí com a model, van començar a treballar per descobrir quins són els camins bioquímics que produeixen l’eliminació selectiva d’alguns d’aquests records. Anteriorment, ja havien aconseguit provocar aquesta “extinció de la por” fent servir un compost anomenat KNT-127, però ara han aconseguit comprendre com funciona i de quina manera, doncs, es produeix aquest “esborrat” de records.
En un article publicat per la mateixa universitat, el líder de l’estudi, el profesor Akiyoshi Saito, explica que els fàrmacs per tractar les trastorns relacionats amb la por han de poder extingir la por, i que el KNT-127, un “antagonista selectiu del receptor d-opioide”, ho pot fer en els ratolins. Tot i això, no s’havia pogut esbrinar com funcionava, i és per això que van investigar les regions del cervell on creien que podia actuar i els camins de senyalització cel·lular que hi participen.
Resultats molt reveladors
L’experiment en ratolins es va basar en el condicionament davant la por d’aquests animals, fent que associessin un estímul neutral amb un altre d’aversiu, com ara una descàrrega elèctrica, fins al punt que reaccionessin quedant-se paralitzats. Després, se’ls van injectar petites dosis del KNT-127 a diverses regions del cervell, abans de tornar-los a exposar a l’estímul que els disparava la por.
Els resultats van mostrar només que la por desapareixia sinó també exactament quines regions afecta el compost i, també, de quina manera. En concret, es van identificar dos camins cel·lulars, un fet que es va demostrar un cop van provar que, si es feien servir uns inhibidors d’aquests camins de senyalització, no es produïa l’efecte terapèutic del fàrmac.
Tant la síndrome d’estrès posttraumàtic com l’ansietat i les fòbies estan causades, segons es pensa, per un control erroni dels records que ens fan por. Actualment es fan servir benzodiazepines i altres inhibidors de la serotonina, però molts pacients no n’obtenen gaires beneficis terapèutics i, a més, tenen efectes secundaris notables, com ara el desenvolupament d’addicions. Per tot això, trobar nous medicaments és una necessitat, especialment tenint en compte que aquest tipus de trastorns són cada vegada més habituals.
