Un equip d’investigadors han trobat la molècula del cervell que fa que un record s’associï a bones o a males sensacions. Publicat a la revista ‘Nature’, obre la porta a una comprensió més profunda del funcionament de la memòria, especialment de per què algunes persones són més proclius a recordar les coses que els duen emocions negatives que les positives, com passa en les persones que pateixen ansietat, depressió o síndrome d’estrès posttraumàtic.
Així doncs, l’estudi ha descobert els fonaments del procés biològic de com recordem si una cosa és bona o dolenta. Aquest mecanisme, que ens permet saber si hem de repetir alguna cosa o al contrari, si l’hem d’evitar, és un element essencial de la nostra experiència com a éssers vius. I tot plegat es limita, sembla, a una sola molècula, que enllaça els records amb el sentiments en el que s’anomena “assignació de valença”.
El commutador entre els bons i els mals records
El 2016, el líder d’aquest mateix equip ja va descobrir que hi ha un grup de neurones de l’amígdala basolateral que ajuden en aquesta assignació en el cas dels ratolins i que els serveixen per aprendre. En concret, es va observar que un grup s’activava en els casos de valença positiva i uns altres en el cas de valença negativa. Així, semblava clar que hi havia dos ‘camins’ en aquest aprenentatge, però no s’havia descobert quin era el commutador que permetia canviar entre l’un i l’altre.
La molècula de l’optimisme
En aquest nou estudi, els investigadors es van fixar en la importància d’una molècula, la neurotensina, en aquestes neurones. Tot i que ja sabien que s’associava al processament de la valença, hi ha alguns altres neurotransmissors que també, de manera que van fer servir la tecnologia d’edició genètica CRISPR per retirar el gen de la neurotensina de les cèl·lules d’aquesta zona del cervell dels ratolins.
Per a la seva sorpresa, els ratolins van perdre la capacitat de relacionar els records amb emocions bones, és a dir, d’assignar una valença positiva. En canvi, es van tornar encara millors associant els estímuls negatius. Això podria indicar que el cervell té un biaix predeterminat cap a la por, ja que les neurones associades amb la valença negativa estan activades fins que s’allibera la neurotensina. Això té sentit, ja que ajuda a evitar situacions perilloses, i també podria ser la clau del pessimisme.
Possibles aplicacions mèdiques
Després, els investigadors també van demostrar que uns nivells alts de neurotensina tenen l’efecte contrari, potenciar l’aprenentatge positiu i perjudicar l’assignació de valença negativa. Així doncs, s’ha aconseguit manipular l’interruptor d’aquest procés del cervell. Això, és clar, fa que es preguntin si aquest mecanisme podria ajudar persones amb alguns problemes com l’ansietat o la síndrome d’estrès posttraumàtic, tot i que primer caldria veure quins altres processos participen en la segregació de neurotensina.
