MonPlaneta
Descobreixen ‘autopistes’ construïdes pels maies a la selva fa 2.000 anys

Les selves del nord de Guatemala amaguen les restes d”autopistes’ que van ser construïdes per la civilització maia fa 2.000 anys. En un article publicat a la revista ‘Ancient Mesoamerica’, un equip d’investigadors revela, que, gràcies a la tecnologia LiDAR, s’han pogut detectar 417 viles, pobles i ciutats interconnectades, una troballa increïble que ocupa un espai de gairebé 1.700 quilòmetres quadrats.

La xarxa de superautopistes més antiga que s’ha trobat mai

Fent servir aquest sistema de mapeig làser, s’han pogut detectar les estructures amagades sota la coberta dels arbres, mostrant l’abast d’una xarxa de 177 quilòmetres de camins de pedra que comunicaven les zones habitades i que mostren una societat i una civilització molt més complexa del que s’havia pensat fins ara. El LiDAR s’ha emprat per buscar restes de civilitzacions antigues a la selva des de fa uns anys, permetent fer descobriments extraordinaris sense malmetre els arbres.

En aquest cas, es tracta del sistema de ‘superautopistes’ més antic que s’ha trobat mai, segons afirmen els investigadors, que apunten que totes les ciutats queden unides com si fossin una teranyina que lligava un dels primers Estats de l’hemisferi occidental. Una xarxa d’interaccions socials, polítiques i econòmiques construïdes per una administració amb una idea clara de la governança i que va invertir molts esforços en construir aquesta infraestructura.

Els investigadors han localitzat les restes d'aquestes grans autopistes gràcies al mapeig per làser | Universitat de Cambridge
Els investigadors han localitzat les restes d’aquestes grans autopistes gràcies al mapeig per làser | Universitat de Cambridge

Els ‘camins blancs’ dels maies

Les carreteres estaven fetes d’una barreja de fang i pedra entre diverses capes de ciment de pedra calcària. Els maies les construïen alçades i fent servir un procés semblant al de la construcció de les piràmides, fent ‘capses’ de pedra que omplien i després aixecaven fent una ‘capsa’ més petita al damunt.

En alguns casos, aquestes carreteres tenien una amplada de 40 metres, cosa que dóna una idea de la seva importància i de la monumentalitat d’aquestes construccions. Damunt seu, a més, hi posaven una capa de guix que les feia més visibles a la nit, quan s’hi reflectia la llum de la lluna. És per això que, en la llengua maia, calçada es diu ‘sacebe’, que es pot traduir com a ‘camí blanc’.

Després d’aquest gran descobriment, els investigadors continuaran fent servir la tecnologia LiDAR per ampliar els coneixements sobre la cultura maia i també sobre les altres grans civilitzacions que hi va haver a Amèrica Central i del Sud abans de la invasió castellana.

Més notícies
Plaça central de la ciutat maia de Palenque, a Chiapas (Mèxic)
Amèrica Central encara pateix els efectes de la deforestació dels maies
Les seves conseqüències a llarg termini en els nivells de carboni al subsòl subratlla la importància de la gestió de la terra en els nivells de gasos d'efecte hivernacle
Un arqueòleg inspecciona les restes del vaixell 'La Unión', a Mèxic
Identifiquen les restes del primer vaixell d’esclaus maies de què es té coneixement
La troballa, feta a la costa mexicana, demostra que l'esclavitud va continuar de manera il·legal al país després que fos abolida el 1829
Les selves d'Amèrica Central amaguen les restes de cultures mil·lennàries de què, en realitat, en sabem molt menys que no ens pensem | Cedida
Els reis maies que van passar dècades esperant tenir súbdits
Van fundar la capital amb unes quantes dotzenes de treballadors i van trigar un segle i mig a ser autèntics monarques
Reproducció de l'aspecte que devia tenir el jaciment de San Bartolo | Science Advances
Descobreixen la prova més antiga de l’existència del calendari maia
És una referència a un dia concret, datada al segle III a.C.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa