Amèrica Central encara pateix els efectes de la deforestació dels maies

Les seves conseqüències a llarg termini en els nivells de carboni al subsòl subratlla la importància de la gestió de la terra en els nivells de gasos d'efecte hivernacle

Plaça central de la ciutat maia de Palenque, a Chiapas (Mèxic)

Plaça central de la ciutat maia de Palenque, a Chiapas (Mèxic) | Jan Harenburg (CC)

La deforestació, segons els experts, va ser una dels factors que va contribuir al misteriós col·lapse de la civilització maia, fa més de 1.000 anys. Ara, un nou estudi mostra que el seu ús intensiu dels boscos va delmar les reserves de carboni dels sòls tropicals de la península del Yucatan i que els seus efectes s’han continuat notant molt després que les ciutats fossin abandonades i els boscos tornessin a créixer. Aquest descobriment, que ha estat publicat a la revista ‘Nature Geoscience’ és una prova més de com d’important és el sòl i la gestió que en fem de cara als nivells de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en el futur.

Els maies van començar a treballar la terra amb finalitats agrícoles fa aproximadament 4.000 anys, i el creixement d’aquesta pràctica i el de les seves grans ciutats va causar una deforestació i una erosió del sòl molt importants. A aquest fet, que ja era conegut, ara s’hi sumen els resultats d’aquest nou estudi, que afirmen que el sòl de la regió encara no ha recuperat la seva capacitat d’emmagatzemar carboni tot i que els boscos hagin tingut més d’un mil·lenni per recuperar-se. Tot i que, actualment, els boscos semblin molt densos i antics, l’anàlisi del subsòl demostra que l’explotació a què el van sotmetre els maies va canviar profundament l’ecosistema, que encara no ha pogut tornar al seu estat original. El sòl és un dels magatzems de carboni més grans de la Terra, i tot i així els científics encara no coneixen prou com canvia a llarg termini. Aquest estudi, però, podria ajudar a la comprensió d’aquest fenomen.

Per observar aquests canvis en períodes de temps tan llargs, els investigadors van fer servir una tècnica nova per analitzar sediments extrets del fons de tres llacs del sud de Mèxic i Guatemala. Datant-los amb el carboni 14, van calcular l’edat que tenien les molècules de cera vegetal adherides als minerals i la van comparar amb la dels fòssils de plantes que hi havia als mateixos sediments. Els resultats indiquen que, un cop els maies van començar a destruir els boscos, la diferència d’edat entre els fòssils i les ceres s’anava reduint cada cop més, signe que el carboni cada cop s’emmagatzemava al sòl durant menys temps. Aquest descobriment dóna encara una altra raó per protegir els boscos tropicals més antics del món i per tenir en compte la capacitat d’emmagatzematge de carboni a llarg termini en els projectes de reforestació que algunes companyies fan servir per compensar les emissions derivades de la seva activitat.

Nou comentari