Un equip d’enginyers nord-americans ha aconseguit crear un teixit sintètic inspirat en el pèl dels óssos polars que posa fi a 80 anys d’intents de replicar-ne les propietats. Els resultats del seu darrer estudi, publicats a la revista ‘ACS Applied Materials and Interfaces’, són tan bons que, en el moment de redactar aquest article, ja estan sent desenvolupats per fer-ne productes d’ús comercial.
Un funcionament contraintuïtiu
És ben sabut que els óssos polars viuen en un dels indrets més inhòspits del planeta, suportant temperatures baixíssimes. Per fer-ho, han desenvolupat diverses adaptacions evolutives, la més evident i la més estudiada de les quals és el seu pèl. Des dels anys 40 del segle passat, els científics s’han preguntat de quina manera aconsegueix mantenir-los calents. Si bé normalment pensem que la millor manera de fer-ho és aïllar-nos de mal temps, en el cas dels óssos polars, com es va descobrir fa poques dècades, fan servir activament la llum del sol per mantenir la temperatura.
Per bé que d’entrada podria semblar que el pèl negre hauria de ser millor a l’hora d’absorbir calor que no pas el blanc, el dels óssos polars és extremadament efectiu a l’hora de transmetre la radiació solar cap a la pell dels óssos. I és allà, precisament, on hi ha l’altra meitat del secret d’aquests animals: la seva pell és negra. Així, el pèl fa com si fos fibra òptica i condueix cap allà la llum del sol, on és absorbida escalfant l’animal. A més, el mateix pèl blanc també impedeix que aquesta calor torni a escapar-se, mantenint-la a l’interior dels óssos.
Una solució molt eficient inspirada en la natura
Sabent això, els investigadors van crear un teixit amb dues capes: una que condueix la llum visible cap a la capa inferior i aquesta que, feta de niló i coberta d’un material fosc anomenat PEDOT, aconsegueix escalfar de manera eficient. Segons les proves que s’han fet amb ell, una jaqueta d’aquest material és un 30% més lleugera que si fos de cotó i permet mantenir-se comfortable a temperatures fins a 10ºC inferiors del que aguantaria una jaqueta de cotó, sempre i quan hi hagi llum.
Per bé que aquest teixit sigui especialment útil en dies assolellats a l’exterior, els seus desenvolupadors creuen que fins i tot podria ser molt útil per fer servir la llum de la il·luminació d’interiors per escalfar el cos. Un fet que, en climes freds, podria reduir enormement l’ús d’electricitat o de combustibles fòssils per mantenir les llars climatitzades centrant-se, en comptes d’això, en mantenir estable la temperatura de les persones.
