Els objectes fets de ceràmica negra eren un signe importantíssim del poder de l’Imperi Wari, una civilització que va governar l’actual Perú molt abans que ho fessin els inques. Això afirma un nou estudi publicat al ‘Journal of Archaeological Science: Reports’ on apunten que, com que aquest poble no tenia escriptura, van trobar altres maneres de representar els seus missatges polítics i socials i que, a partir d’aquests senyals, es pot identificar l’abast i la durada de la seva influència.
Un gran imperi sense escriptura
Els wari van ocupar les zones altes i costaneres de l’actual Perú entre els anys 600 i 1050, aproximadament i, fa relativament poc, van ser notícia perquè es va descobrir que duien a terme grans festivitats on es prenia cervesa barrejada amb al·lucinògens. falta d’un sistema d’escriptura, si més no que s’hagi descobert, els investigadors creuen que la cultura material devia ser un element molt important de transmissió de la seva cultura i la seva autoritat. En aquest sentit, doncs, fer servir el color correcte podia significar la submissió o l’orgull de pertànyer a aquell imperi, com si es duguessin la ‘bandera’ o les armes dels wari gravades arreu.
El ‘negre wari’, la marca d’una civilització
En aquest cas es tracta d’un color negre molt ric i molt distintiu. En aquest treball, els científics han examinat restes de ceràmica de diversos jaciments que se sap que van estar sota la influència dels wari, analitzant la composició química del pigment negre emprat. Tot i que la fórmula exacta canviava, la majoria d’ells tenien en comú que contenien un element químic, el manganès.
De fet, fins i tot s’han trobat indrets al nord del Perú on, abans de l’arribada dels wari, es feia un negre amb ferro i calci però que, de cop, van canviar al manganès, signe que havien entrat en la influència d’aquest imperi. Així, és possible, afirmen els investigadors, que els wari exercicin algun tipus de control de qualitat sobre la ceràmica o, potser, que s’encarreguessin de donar als artesans el ‘pigment’ correcte per tintar les seves obres del que podríem anomenar ‘negre wari’.
Una diferència petita però cabdal
El canvi és subtil però, en aquell moment, podria haver estat molt important com a símbol del poder d’aquella civilització. Això és especialment cert si tenim en compte que, per la resta, cada regió va continuar elaborant la ceràmica com ho havien fet sempre. Alguns, de fet, fins i tot van mantenir la seva decoració tradicional, afegint-hi les característiques compartides de l’estil imperial dels wari. Així, per molts quilòmetres que viatgés una peça, tothom sabria sempre que havia estat fabricada a l’imperi.
