MonPlaneta
La descoberta de lloros momificats posa de relleu la seva importància a l’Amèrica precolombina
Un dels lloros momificats descoberts a Xile
Un dels lloros momificats descoberts a Xile | CALOGERO SANTORO, UNIVERSIDAD DE TARAPACÁ I JOSÉ CAPRILES, PENN STATE

!--akiadsense-->

Un equip d’investigadors de la Universitat Penn State, als Estats Units, han revelat que una civilització precolombina havia traslladat lloros vius durant centenars de quilòmetres creuant la serralada dels Andes i fins al desert d’Atacama (Xile), on eren momificats, sovint amb les boques obertes, la llengua fora o les ales esteses. Els ocells han estat trobats a diversos jaciments arqueològics de la zona i tots, segons expliquen els experts en un article a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, i és possible que fossin tractats d’aquesta manera després de la mort com a part d’un ritual relacionat amb la seva capacitat per imitar la parla humana, que hauria sorprès els humans.

Un altre dels lloros momificats descoberts a Atacama
Un altre dels lloros momificats descoberts a Atacama | CALOGERO SANTORO, UNIVERSIDAD DE TARAPACÁ, I JOSÉ CAPRILES, PENN STATE

!--akiadsense-->

Les mòmies van ser estudiades des de tots els angles possibles durant pràcticament tres anys, en unes anàlisis que van incloure la zooarqueologia, la reconstrucció de la dieta a través d’isòtops, la datació per carboni i proves d’ADN, per mirar de saber-ne el màxim possible. Així és com van arribar a la conclusió que els ocells havien viscut entre 1100 i 1450 –molt abans de la fundació de l’Imperi Inca el 1438– i havien estat traslladats vius durant uns 500km, probablement en caravanes de llames que creuaven la serralada dels Andes des de l’Amazones, passant per zones a més de 3.000 metres d’alçada, estepes glaçades i terrenys molt difícils. Un cop arribats a Atacama, els lloros eren mantinguts com a animals de companyia tot i que també se’ls arrencaven plomes, que es feien servir com a símbol d’estatus i riquesa adornant les diademes i corones dels seus propietaris. Encara queden moltes preguntes obertes, però, i és per això que els científics pensen continuar estudiant aquesta costum per mirar d’entendre-la en més profunditat.

Nou comentari

Comparteix