L’anàlisi de les restes momificades de dos infants que van ser sacrificats pels inques fa més de 500 anys ha permès descobrir que a tots dos se’ls havien donat antidepressius naturals abans de procedir amb el ritual. En un article publicat a ‘Journal of Archaeological Science: Reports’, un equip d’investigadors ha revelat que als cabells i ungles dels infants, una nena i un nen d’entre 4 i 8 anys, hi havia restes d’un principi actiu de l’ayahuasca (Banisteriopsis caapi).
El llarg camí al sacrifici
Els cossos de les dues criatures van ser trobades prop del cim de l’Ampato, al sud del Perú, el 1995. Segons els investigadors, devien haver estat setmanes, i segurament mesos, fent un pelegrinatge des del seu poble natal fins la capital inca, Cusco, per dur a terme algunes cerimònies rituals, i després fins a l’Ampato, on va tenir lloc el sacrifici.
Segons creuen, les joves víctimes del sacrifici van beure una barreja que els va calmar els nervis durant els dies o setmanes abans del seu assassinat ritual. És per això que al seus cossos hi havia restes d’un dels ingredients principals de l’ayahuasca, un preparat molt conegut per les seves propietats al·lucinògenes. No obstant això, no s’hi van trobar rastres dels components més potents, només d’harmina i harmalina, dos compostos exclusius de la B. caapi i que, en l’ayahuasca, amplifiquen la potència dels al·lucinògens d’altres plantes.
Un coneixement ancestral mal entès pels castellans
De fet, investigacions recents en ratolins apunten que l’harmina afecta el cervell d’una manera semblant als antidepressius, i és la primera vegada que hi ha indicis que la B. caapi es podria haver fet servir amb aquest objectiu, i no només com un ingredient de l’ayahuasca. És possible, doncs, que els antics inques coneguessin aquesta propietat i la fessins servir per reduir l’ansietat de les víctimes dels seus sacrificis humans.
A les cròniques dels conqueridors castellans, s’afirma per error que les víctimes dels sacrificis bevien una beguda anomenada ‘chicha’ i, tot i que no se n’havia trobat cap prova, això no volia dir res perquè l’alcohol és molt més difícil de detectar, especialment si l’havien consumit just abans de morir. Les anàlisis, però, també indiquen que tots dos nens havien mastegat fulles de coca durant les setmanes abans del seu assassinat ritual, cosa que sí que apareix en alguns textos castellans.
Una petició als déus
Els científics consideren lògic que els inques donessin tant fulles de coca com B. caapi. a aquests infants perquè, encara no no comprenguessin què estava passant ni que els duien camí de la mort, havien d’estar molt de temps separats de les seves famílies i dur a terme un llarg viatge. Pel que fa a la raó del sacrifici, es creu que la muntanya Ampato, en inca, es deia Qampato, que vol dir “gripau”, un animal molt relacionat per la seva cultura amb l’aigua i la pluja i, per tant, la seva mort podria haver servir com a manera de fer una petició als déus de la muntanya perquè fessin ploure.
