Uns investigadors nord-americans han aconseguit millorar la memòria a llarg termini en ratolins, en un avenç que, a més, els ha permès descobrir un fet sorprenent sobre l’emmagatzematge a llarg termini dels records. En un article publicat a la revista ‘Cell’ expliquen com han esbrinat que, després de formar-se a l’hipocamp del cervell dels ratolins, els seus records es refermen als nuclis anterior del tàlem, una zona del cervell que, fins ara, no s’havia relacionat mai amb el processament dels records.
Això va sorprendre els científics, ja que el tàlem sempre s’havia considerat més relacionat amb els sentits i molt poc amb les capacitats cognitives. No obstant això, sembla que podria tenir un paper importantíssim per convertir els records a curt termini en records a llarg termini i, per tant, podria ser una regió clau en l’estudi de malalties com ara l’Alzheimer, ja que les persones que la pateixen poden recordar coses que van passar fa molt de temps però, en canvi, tenen problemes amb els records més recents.
La recerca sobre la creació i l’estabilització dels records
Els neurocientífics fa temps que saben que els records prenen forma a l’hipocamp, i és per això que la majoria de recerca en l’amnèsia o l’Alzheimer s’hi ficen molt. Estudis anteriors, a més, havien fet pensar que, un cop creats, els records s’estabilitzaven al còrtex cerebral, i quedava la pregunta de com s’ho fan els records per ‘viatjar’ d’una regió a una altra.
Una nova tecnologia
Gràcies a una nova tecnologia que permet seguir l’activitat a diverses parts del cervell del subjecte, es va posar en marxa un experiment per treure’n l’entrellat. Consistia a seguir com es movien els records d’uns ratolins mentre aprenien a moure’s per un laberint. Un estudi d’una dificultat tècnica molt elevada i que suposa un dels més avançats que s’han fet mai en aquest camp.
Els ratolins, a mesura que anaven pel laberint, rebien incentius, com ara menjar, o experiències desagradables, com ara cops d’aire a la cara. A mesura que passaven dies al laberint, els ratolins van acabar formant records a llarg termini sobre la seva experiència. Les observacions durant aquest procés són les que van permetre veure que el tàlem anterior era crucial per a aquests records però també que, si aquesta regió s’estimulava, es podia aconseguir que els ratolins retinguessin records que, en la majoria de casos, oblidaven.
Uns resultats que poden tenir implicacions importants en els humans
Per bé que els cervells dels ratolins no són exactament iguals que els de les persones, són prou semblants com per resultar models molt útils del funcionament del nostre propi cervell. A més, com que són animals que viuen molt més ràpid, un estudi que podria trigar mesos en humans es pot dur a terme de manera accelerada, en només setmanes, en els ratolins.
No obstant això, hi ha moltes pregunts per respondre. Per exemple, tipus de records diferents podrien seguir camins diferents. Els records explícits, que se centren en moments, xifres i dades concretes, poden no processar-se igual que els records implícits, lligats a les emocions i que poden formar-se sense que la persona ni tan sols se n’adoni. En qualsevol cas, aquest estudi podria tenir implicacions importants per a la recerca, fent que els investigadors es fixin més en el tàlem i aprofundeixin en el seu paper en la formació de records.
