MonPlaneta
Observen una estrella a punt d’esclatar

El Telescopi Espacial James Webb ens mostra un moment molt especial d’una vida d’una estrella: just abans de la fi, quan és a punt d’esclatar en forma de supernova. Segons ha fet públic la NASA, l’observatori espacial ha capturat a 15.000 anys-llum de nosaltres, a la constel·lació de Sagitari, el que es coneix com una estrella Wolf-Rayet, batejada com a WR 124 i que és entre les més lluminoses i massives de l’univers.

Les estrelles Wolf-Rayet

Abans d’esclatar, algunes estrelles es converteixen en una Wolf-Rayet durant un període molt curt de temps, i és per això que són tan difícils de veure. Aquests astres enormes i molt brillants consumeixen tot el seu combustible, com ara l’hidrogen, de manera molt ràpida a escala astronòmica, en uns quants centenars de milers d’anys. Després alliberen les seves capes exteriors en anells de gas i pols i, finalment, esclaten.

Aquesta imatge correspon a un fragment petitíssim del cel nocturn, tot un exemple del que pot arribar a fer el Telescopi Espacial James Webb | NASA, ESA, CSA, STScI
Aquesta imatge correspon a un fragment petitíssim del cel nocturn, tot un exemple del que pot arribar a fer el Telescopi Espacial James Webb | NASA, ESA, CSA, STScI

Ha alliberat 10 cops la massa del Sol

Per bé que el James Webb va veure WR 124 durant una de les seves primeres observacions científiques, el mes de juny de 2022, ara la NASA ha publicat aquesta nova imatge que ens dóna detalls sense precedents en l’espectre infraroig, invisible per a l’ull humà. Així podem veure l’estrella, envoltada de gas i pols, encara brillant al centre de tot plegat. Té una massa d’unes 30 vegades la del Sol però, fins ara, s’ha alliberat d’unes 10 masses solars de material. Imatges com aquesta poden ajudar els astrònoms a resoldre alguns dubtes importants sobre el funcionament de l’univers, com ara el fet que hi hagi molta més pols del que poden explicar les teories actuals.

Una finestra als inicis de l’univers

Amb el James Webb, que pot veure no només la pols sinó també a través seu, es pot observar perfectament l’estructura que forma tot aquest material expulsat i, en el cas d’una estrella Wolf-Rayet, mirar d’entendre què va passar durant les primeres etapes de la història de l’univers, en què les explosions de les estrelles moribundes van formar elements cada cop més pesants que, avui, són presents al nostre planeta i als nostres cossos.

Més notícies
La supernova PA 30 segons les darreres observacions, amb una forma diferent del que s'havia vist fins ara en aquestes explosions estel·lars | Dartmouth College
Una supernova molt estranya desperta la fascinació dels científics
No s'assembla a res que hagin vist fins ara i recorda més aviat les explosions dels focs artificials
La galàxia de la Roda de Carro es va formar pel xoc de dues galàxies, una de gran i una de petita | NASA
El James Webb mostra el resultat de la col·lisió entre dues galàxies
Aquestes imatges han permès aprendre com es formen les estrelles i estudiar els forats negres
Restes d'una supernova | NASA
Identifiquen una gran supernova observada a finals del segle XII
L'origen de la llum que va aparèixer al cel va ser originada per la fusió de dues estrelles
Les restes d'aquesta supernova, que va ser observada fa 1.800 anys, encara es poden veure amb alguns telescopis | Observatori Interamericà de Cerro Tololo
Presenten una nova imatge de la primera supernova registrada de la història
RCW 86, com es coneix actualment, va ser documentada l'any 185 per observadors xinesos

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa