Identifiquen una gran supernova observada a finals del segle XII

L'origen de la llum que va aparèixer al cel va ser originada per la fusió de dues estrelles

Una nova investigació ha revelat un misteri de 900 anys d’antiguitat: el d’una famosa supernova que va ser observada per primera vegada a la Xina l’any 1181. Un equip d’astrònoms va anunciar, en un article a la revista ‘The Astrophysical Journal Letters’, que l’explosió observada correspon a una nebulosa anomenada Pa30, que envolta una de les estrelles més calentes de la Via Làctia, coneguda popularment com l’estrella de Parker.

Segons els científics, aquesta nebulosa coincideix tant en perfil i localització com en temps amb la supernova observada fa 900 anys, acabant amb un misteri que havia durat fins els nostres dies. Durant els darrers mil anys, a la Via Làctia només hi ha hagut cinc supernoves brillants, i aquesta va ser observada tant a la Xina com al Japó al segle XII, amb documents que afirmen que des de la Terra era tan brillant com Saturn i que va ser visible durant sis mesos. En aquell moment, a més, es va registrar en quina posició del cel havia aparegut, però fins ara no s’havia pogut identificar.

Document xinès del segle XII on s'explica l'observació de la supernova | Wikimedia Commons
Document xinès del segle XII on s’explica l’observació de la supernova | Wikimedia Commons

Tal com expliquen a l’article, la nebulosa Pa30 continua creixent a una velocitat enorme, de més de 1.100 quilòmetres per segon. En fer retrocedir aquesta velocitat d’expansió mil anys, s’ha pogut identificar com l’origen de la llum que va aparèixer al cel el 1181. Segons la teoria més acceptada, aquella explosió correspon a un tipus rar i relativament tènue de supernova, fruit de la fusió de dues nanes blanques, que suposen un 10% del total i que encara no s’han acabat de comprendre del tot. De fet, Pa30 és l’únic exemple en què s’ha pogut estudiar tant l’estrella resultant com la nebulosa que l’envolta i de què, a més, tenim una descripció antiga de l’explosió que, per les seves característiques, devia formar metalls pesants com ara l’or i el platí, que formen part del núvol de pols que s’expandeix ràpidament.

Nou comentari