Els científics estan fascinats per una supernova molt estranya que ha captat poderosament la seva atenció. Les darreres imatges que se n’han obtingut, i que van ser presentades fa poc en una reunió de la Societat Astronòmica Americana, mostren clarament com no s’assembla a res que s’hagi vist fins ara. La supernova, de què en queda la nebulosa que va formar, és coneguda com a Pa 30.
En comptes de ser una xarxa desordenada de pols i gas causada per la destrucció d’una estrella, aquesta recorda més aviat les explosions dels focs artificials. Aquesta forma l’ha convertit en la supernova més estranya que s’ha trobat mai, i podria formar part d’un tipus de supernova molt poc habitual i que, fins ara, els astrònoms no han pogut explicar del tot.
Una supernova perseguida durant molt de temps
L’existència d’aquesta supernova en concret, però, és de tot menys nova. A l’època moderna, el primer a observar-la va ser l’astronom aficionat Dana Patchick. Des d’aleshores ha estat molt estudiada, amb resultats cada cop més estranys, com ara la identificació d’una estrella al seu centre. l’estrella de Parker amb una temperatura de superfície de 200.000ºC, entre les més altes de tota la Via Làctia, i vents estelars de 16.000km/s, una velocitat esfereïdora. El 2021 encara va arribar una altra sorpresa: la nebulosa Pa 30 va ser identificada com les restes de la supernova que, l’any 1181, va il·luminar el cel del nostre planeta i que va ser registrada pels astrònoms xinesos i japonesos de fa més de vuit segles.
Les darreres anàlisis de la nebulosa han permès detectar un espectre d’emissions que s’associa amb la presència de sofre. Les dades obtingudes en aquest estudi, a més, no només han confirmat que Pa 30 és el que queda de la supernova de 1181 sinó que també han permès obtenir aquesta imatge tan estranya, amb centenars de filaments sortint rectes cap a l’exterior des del centre de l’explosió, a diferència de les altres supernoves vistes fins ara.
Un tipus d’explosió estel·lar molt rar
Els investigadors que miren d’explicar aquest fenomen s’inclinen per pensar que es tracta d’un tipus de supernova molt rar, conegut com a Iax. En una supernova normal, de tipus Ia, una nana blanca absorbeix massa material d’una estrella propera fins que creix tant que no pot suportar la seva pròpia massa i esclata. En el tipus Iax, però, l’estrella aconsegueix sobreviure a l’explosió.
En aquest cas, els investigadors creuen que l’explosió va ser causada pel xoc entre dues nanes blanques, tant per la presència de sofre com per la manca d’elements més lleugers. En aquest cas, es tractaria d’una manera diferent de generar una supernova de tipus Iax, que va ser proposada per primera vegada l’any 2014.
