Els descobriments de nous planetes fora del Sistema Solar són constants gràcies a l’avenç de la tecnologia d’exploració de l’espai, i el que n’aprenem d’ells és que les seves característiques poden ser gairebé inimaginables. En un article a ‘Nature Astronomy’, un equip d’investigadors ens dóna més detalls de WASP-121b, un planeta llunyà on els núvols són de metall i hi plouen pedres precioses en estat líquid.
A uns 855 anys-llum de nosaltres, WASP-121b és el que es coneix com un Júpiter ultracalent, un planeta enorme, fet de gas i amb unes temperatures altíssimes. Va ser descobert el 2015 i, des d’aleshores, cada descobriment ha estat una sorpresa. El planeta té una atmosfera de vapor d’aigua, tan calent que brilla, i orbita la seva estrella de tan a prop que està agafant forma de pilota de rugbi a causa de la gravetat.

La seva òrbita és tan curta, de fet, que un any hi dura només trenta hores. De manera semblant a la Lluna amb la Terra, gira al voltant de la seva estrella de manera que sempre li mostra la mateixa cara mentre que, a l’altra, sempre és de nit. Gràcies a les dades obtingudes pel Telescopi Espacial Hubble, ara sabem que les temperatures a la cara il·luminada són tan altes que els àtoms d’aigua es trenquen i viatgen cap a la cara fosca en vents de gairebé 18.000 quilòmetres per hora. Allà, tornen a formar aigua que és transportada a l’altre costat del planeta, on torna a començar el cicle de l’aigua més extrem que es coneix.
La diferència de temperatura entre el dia i la nit és extremadament alta, amb màximes de 2.230ºC a la primera i mínimes de 1.230ºC a la segona. A la cara on sempre és de nit, doncs, les temperatures són prou “baixes” com perquè es formin núvols… de ferro i corindó, un mineral que es pot trobar als robís i els safirs. Aquests núvols també segueixen el mateix cicle de l’aigua però, abans d’arribar a la cara diürna i desfer-se, poden provocar precipitacions de joies líquides.
Després d’aquests descobriments amb el Hubble, els astrònoms faran servir el nou Telescopi Espacial James Webb, amb instruments molt més potents i precisos, per continuar estudiant aquest planeta. Un indret fascinant on, si bé és impossible que hi hagi cap tipus de forma de vida, hi tenen lloc uns processos absolutament fascinants.