Algunes crostes, esquerdes i altres formacions geològiques a les dunes a prop de l’equador de Mart apunten que encara hi podria haver hagut aigua salada fa 400.000 anys. Segons explica un equip d’investigadors xinesos en un article publicat a ‘Science Advances’, les imatges de la sonda Zhrurong mostren rastres que es pensa que van ser causats pel moviment d’aigua salada i, juntament amb les anàlisis químiques, apunten a un dels millors llocs on buscar indicis de vida al Planeta Roig.
Hi podria continuar havent aigua en l’actualitat
De fet, els científics fins i tot afirmen que, com que les condicions atmosfèriques a Mart en aquell moment ja eren semblants a les d’avui, això fins i tot podria voler dir que a les latituds baixes del planeta encara hi podria continuar havent aigua líquida en l’actualitat. Tot plegat es desprèn de les dades aportades pel vehicle d’exploració Zhurong que, el maig de 2021, va aterrar a l’Utopia Planitia, just al nord de l’equador de Mart, i va passar nou mesos recollint imatges i informació sobre la zona.

Les imatges van sorprendre els investigadors xinesos, que van veure clarament marques compatibles amb l’activitat de l’aigua, concretament amb bosses d’aigua glaçada que, en algun moment, s’haurien fos. En base al número i la mida dels cràters de meteorits de la regió es va calcular que les dunes on hi ha aquestes marques tenen entre 1,4 milions i 400.000 anys, fa molt menys del que, fins ara, es pensava que hi havia hagut els darrers fluxos d’aigua líquida a la superfície de Mart.
Un descobriment molt interessant
Així doncs, tot i que aquest tipus de formacions geològiques s’havien observat anteriorment, l’edat que se n’ha calculat és molt menor de la que s’havia vist, i és això el que resulta especialment interessant. A més, darrerament la ciència també ha trobat proves de l’existència d’aigua glaçada a latituds mitjanes de Mart i també la presència de salmorres en altres zones. Al fet que les temperatures a l’equador siguin relativament càlides, però, indica que fins i tot podrien acollir vida a dia d’avui.