Un equip d’investigadors va anunciar fa pocs dies, a la 54a Conferència de Ciència Lunar i Planetària que es va celebrar a The Woodlands (Texas, Estats Units) la descoberta de les restes d’una antiga glacera a Mart. Una troballa que, a més, obre la porta a la possibilitat que l’aigua encara pugui existir en algunes regions del planeta.
Les marques característiques del pas d’una glacera
Per bé que a l’indret estudiat no n’hi ha, els científics van trobar restes a l’equador del planeta que indiquen que n’hi podria haver hagut i, en analitzar la zona amb detall, van veure algunes de les característiques físiques més habituals d’aquestes formacions geològiques com ara les anomenades morenes, fetes per les deixalles que diposita la glacera com es mou; i algunes de les esquerdes típiques del seu pas. Com afirma el seu autor principal, el doctor Pascal Lee, en un conunicat, “no és gel sinó un dipòsit de sals amb les característiques morfològiques detallades d’una glacera”.
Els investigadors creuen que la glacera havia estat de 6 quilòmetres de llargada i uns 4 quilòmetres d’amplada, amb una elevació que podria haver arribat als 1,7 quilòmetres. A més, també tenen una idea de com es va formar la marca que ha deixat, basant-se en el material volcànic de la regió. Quan la cendra, la lava i el vidre volcànics reaccionen amb l’aigua, es pot formar una mena de ‘crosta’ dura de sals i, en desaparèixer la glacera, va quedar dipositada com una empremta de la seva existència.
Podria ser força recent i, sota la crosta, hi podria quedar aigua
Els detalls que s’han conservat malgrat el bombardeig contant de meteorits, a més, també fan pensar que la glacera va desaparèixer fa relativament pocs anys, durant l’era geològica marciana actual, que va començar fa 2.900 milions d’anys. Així doncs, aquest descobriment permet saber que durant aquest temps hi havia hagut glaceres fins i tot a prop de l’equador del planeta, cosa que no s’esperava que fos possible.
De fet, tot i que actualment l’aigua glaçada no és estable a la superfície de Mart, i que tota la que hi havia a la glacera es podria haver sublimat, també podria ser que, sota de les crosta de sals, a poca profunditat, se n’hagi conservat. Si això fos realment així, podria haver passat el mateix a altres indrets del planeta, cosa que revolucionaria les seves perspectives de colonització, a més de la nostra comprensió de la seva evolució al llarg de la història.
