Alguns bacteris del nostre planeta, assecats i congelats, haurien pogut sobreviure sota la superfície de Mart durant gairebé 300 milions d’anys. Un nou experiment, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Astrobiology’, apunten que aquests organismes haurien suportat la intensa radiació del planeta roig durant moltíssim temps, augmentant les possibilitats de trobar-hi proves d’existència de vida, si és que mai n’hi va haver.
Congelats i assecats durant milions d’anys
Alguns estudis anteriors en el mateix sentit havien emprat bacteris hidratats i a temperatura ambient, i fins i tot en aquestes condicions haurien pogut resistir fins a un milió d’anys. El fet, però, és que Mart, i especialment sota la seva superfície, és un entorn molt més fred i sec. És per això que els investigadors van sotmetre a aquests dos processos una sèrie de bacteris i llevats. Després, els van bombardejar amb una radiació semblant a la que rebrien si fossin sota la superfície de Mart i van observar quins danys patien.
És un fenomen extraordinari però, en el cas dels bacteris, eliminar-ne tota l’aigua i baixar moltíssim la temperatura fa multiplicar la seva resistència, com si es tractés de conservar aliments. La radiació no va afectar gairebé gens els organismes, de manera que els científics van calcular que, si fossin a Mart, podrien haver sobreviscut en aquelles condicions durant uns 280 milions d’anys i que, si se les escalfés i exposés a aigua, podrien sortir del seu estat de criogenització i tornar a operar com si res.
Una possibilitat remota però que existeix
Això darrer obre la possibilitat, extraordinàriament remota però superior a zero, que encara hi hagi organismes vius sota el sòl de Mart. Tot i que hi ha qui pensa que el planeta es va assecar completament fa uns 3.000 milions d’anys, podria haver estat molt més tard i si, a més, un meteorit que contingués una mica d’aigua impactés contra el planeta, podria regenerar part de la vida que hi havia, tot i que això hauria hagut d’anar passant periòdicament per salvar l’abisme temporal entre la seva resistència i el temps que fa que Mart és un planeta inhòspit.
Si això fos possible, però, no només faria més fàcil trobar proves de l’existència de vida present o passada a Mart: si algun terrestre que visita el planeta hi duu microorganismes, també podria contaminar el planeta gairebé per sempre.
