El Telescopi Espacial James Webb ha capturat la imatge d’una explosió enorme causada per la col·lisió entre dues galàxies espirals. Al punt central d’aquesta regió brillantíssima de l’espai, que ha estat batejada com a Arp 220, s’hi estan formant un munt d’estrelles noves, que estan naixent a conseqüència del xoc, que va començar fa uns 700 milions d’anys a la constel·lació del Serpent.
El que hi ha al centre de la imatge és les emissions infraroges generades per la col·lisió entre les galàxies i que conté la llum de més d’un bilió (1.000.000.000.000) de sols. Per fer una comparació que permeti entendre la quantitat de lluminositat que això suposa, la de tota la Via Làctia sencera és, aproximadament, de 10.000 milions de sols.
Tant gas com en tota la nostra galàxia en un espai molt petit
Això és el que fa d’Arp 220, que és a uns 250 milions d’anys-llum de nosaltres, la més brillant de les tres fusions galàctiques que hi ha relativament a prop de la Terra. En una regió de l’espai d’aproximadament 5.000 anys-llum de diàmetre, un 5% del de la Via Làctia, hi ha uns 200 clústers enormes d’estrelles i una quantitat de gas semblant al que hi ha en tota la nostra galàxia.
Les observacions fetes fins ara d’aquesta regió, amb altres telescopis, havien permès veure’n diverses característiques. Amb radiotelescopis, per exemple, s’han pogut observar les restes de 100 supernoves en un radi de menys de 500 anys-llum, mentre que el Telescopi Espacial Hubble va mostrar-nos el centre de les dues galàxies originals, separades per només 1.200 anys-llum. Cadascun d’ells té un anell de formació d’estrelles que gira i emet la llum infraroja que capta el James Webb.
La nova imatge, a més, també mostra material sortint disparat de les galàxies a causa de la gravetat, de color blau, cosa que indica que les galàxies continuen fusionant-se i que hi ha activitat. Al seu voltant, a més, també es poden veure raigs i filaments vermells i ataronjats de material.
