Una imatge del Telescopi Gemini North (Hawaii, Estats Units) ha capturat els primers moments del xoc entre dues galàxies, una anticipiació del que li passarà a la Via Làctia en el futur. A la fotografia, es veu com les dues galàxies, que són a uns 60 milions d’anys-llum de nosaltres, la constel·lació de la Verge, comencen a fusionar-se, com li passarà a la nostra quan topi amb Andròmeda d’aquí entre 4.000 i 5.000 milions d’anys.
Un llarg procés de fusió
La gravetat de NGC 4567 i NGC 4568, conegudes com les galàxies Papallona, les està duent a ser cada vegada més a prop l’una de l’altra fins que quan s’acabi el procés, d’aquí uns 500 milions d’anys, seran una sola galàxia el·líptica. Tal com es veuen des de la Terra, el centre de totes dues ara és a 20.000 anys-llum i, de moment, conserven la seva forma habitual. A mesura que se solapin, però, es distorsionaran i les forces gravitatòries començaran a crear regions on hi haurà una intensa activitat de formació de noves estrelles.
La interacció entre elles farà que ‘ballin’ l’una al voltant de l’altra en cercles cada vegada més petits, barrejant-les i formant una mena d’esfera immensa de material, pols i estrelles que s’anirà estabilitzant fins que, finalment, l’esfera deixarà de moure’s per ser una sola galàxia, que se sap que serà el·líptica gràcies als models per ordinador i a les observacions que s’han fet d’altres fusions semblants.
El destí de la Via Làctia
En un futur molt llunyà, la Via Làctia i la nostra veïna més gran, la galàxia d’Andròmeda també xocaran, iniciant un procés semblant. De fet, a dia d’avui, l’enorme halo que envolta Andròmeda ja ha començat a topar amb el de la nostra galàxia. Tot i que els astrònoms creuen que és poc probable que el nostre sistema solar sigui destruït en el procés, sí que és molt possible que acabi anant a parar a una altra regió de la nova galàxia. Aleshores, però, el Sol haurà entrat o serà a punt d’entrar en la fase final de la seva vida, cosa que vol dir que, segurament, la Terra ja haurà deixat d’existir.
