La Via Làctia i el Gran Núvol de Magalhães xocaran abans del que s’esperava

Un estudi recent calcula que la col·lisió, que convertirà el centre de la nostra galàxia en un quàsar, es produirà d'aquí uns 2.000 milions d'anys

La Via Làctia vista des de la Terra | pixabay

El Gran Núvol de Magalhães és el satèl·lit galàctic més brillant de la Via Làctia i, a dia d’avui, es troba a uns 163.000 anys-llum de la nostra galàxia. Des que es va començar a comprendre el moviment i les interaccions entre els grans objectes del cosmos, els astrònoms havien pensat que el Núvol orbitaria la Via Làctia durant milers de milions d’anys o bé que, a causa de la velocitat a què es mou, aconseguiria escapar-se de l’atracció gravitatòria de la nostra galàxia i d’allunyaria en l’espai intergalàctic. Els càlculs més recents, però, indiquen que això no serà així: segons sembla, el Gran Núvol de Magalhães té el doble de massa de la que es pensava i que això està fent que perdi energia ràpidament, duent-la inexorablement a xocar amb la Via Làctia.

El Gran Núvol de Magalhaes vist pel satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

Segons els càlculs fets per un equip d’astrofísics de la Universitat de Durham (Anglaterra) i publicats a la revista ‘Monthly Notices of the Royal Astronomic Society’, la col·lisió es produirà d’aquí uns 2.000 milions d’anys, molt abans de l’altre impacte predit, entre la Via Làctia i la galàxia d’Andròmeda, que tindrà lloc d’aquí a 6.000-8.000 milions d’anys. Aquest primer xoc, a més, farà que el forat negre supermassiu del centre de la Via Làctia absorbeixi tant de gas i pols que creixi fins a 10 vegades la seva massa actual i s’activi, començant a emetre feixos de radiació amb quantitats enormes d’energia, convertint el centre de la galàxia en el que es coneix com a quàsar.

Reproducció artística d’una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre | NASA

Pel que fa al nostre planeta, si algun d’aquests feixos de radiació hi passés per sobre anihilaria qualsevol forma de vida si és que, en el moment d’activar-se el nucli de la galàxia, encara en queda alguna. Tot i això, la probabilitat que això passi és molt baixa… de fet, tot i que també és poc probable, és més fàcil que la col·lisió inicial entre les galàxies faci que tot el Sistema Solar surti disparat cap a l’espai intergalàctic, abandonant la Via Làctia per sempre més. Aquests processos de fusió galàctics, tot i la seva espectacularitat, són força habituals a nivell cosmològic i, de fet, la Via Làctia “necessita” aquesta fusió per tenir un nucli galàctic actiu.

El portal web phys.org va acompanyar la notícia que va publicar sobre aquest descobriment amb un vídeo que, elaborat pel projecte Auriga, mostra de manera aproximada com es creu que es produirà aquesta gran fusió galàctica.

Comentaris

    Gerard.cat 15 de Gener de 2019 11:00
    Amb tants de genis en el món, m'estranya que encara hi hagi vida. Jo crec que la col·lisió serà més cap a 2.500 milions d'anys pel cap baix. Accepto postes: m'hi jugo un sopar, qui perd, paga.
    Yago 15 de Gener de 2019 19:45
    D'aquí a cent anys tots calbs.
    Vvv 16 de Gener de 2019 6:35
    Hem begut oli. Ep, encara que peti tot, Escaspa continuarà unida fins la fi de l'univers, o més

Nou comentari