Sis anys després del pas del misteriós objecte Oumuamua pel Sistema Solar, en la primera vegada que vam veure passar un cos interestel·lar pel nostre veïnat còsmic, un equip d’investigadors afirma que ha esbrinat què va accelerar-lo mentre el travessava. Aquesta anomalia, juntament amb el seu aspecte, havien despertat moltes preguntes i ara, per fi, sembla que un article publicat a la revista ‘Nature’ dóna la resposta que estàvem buscant.
Un objecte amb forma de cigar i que va accelerar en apropar-se al Sol
Amb una forma semblant a la d’un cigar, Oumuamua feia 115 per 111 per 19 metres, molt poc per a un cometa, i tampoc no tenia la cua que caracteritza aquests objectes. A més, es movia d’una manera molt estranya, fins al punt que alguns fins i tot van suggerir que podia ser una sonda o una nau enviada per una civilització extraterrestre.
L’origen d’Oumuamua
Quan els planetes es formen, les interaccions gravitatòries va que algunes de les restes surtin disparades cap a fora, com és el cas dels asteroides i els cometes. De fet, aquests objectes són la imatge més perfecta de com era el Sistema Solar abans del naixement dels planetes i, per tant, estudiar-los pot permetre aprendre molt d’aquests processos.
En qualsevol cas, quan un d’aquests objecte és expulsat del seu sistema planetari, va a parar a l’espai interestel·lar, per on pot viatjar durant milions d’anys sense ni tan sols acostar-se a cap altre cos celest. En aquest cas, però, fa sis anys, Oumuamua va entrar al Sistema Solar, va fer la volta al Sol i en va sortir. D’ençà del seu descobriment, va ser seguit atentament per astrònoms de tot el món, però el seu moviment no complia el que esperaven d’ell.
Un moviment ‘propulsat’
Si els asteroides es mouen a causa de la gravetat, Oumuamua accelerava a mesura que es movia, cosa que feia pensar en una altra força present. És el que passa, per exemple, amb els cometes. Quan s’acosten a una estrella, part del gel i la pols que duen s’evapora, cosa que té l’efecte de propulsar-los i també de canviar lleugerament la seva trajectòria. Això, de fet, és el que els fa diferents tant dels asteroides com dels planetes.
El problema, és clar, és que Oumuamua no tenia cua i no semblava un cometa. Els científics, doncs, estaven enormement intrigats. És per això que, durant tot aquest temps, diversos equips l’han estudiat per mirar de treure l’entrellat d’aquest misteri. Ara, els investigadors aporten una nova teoria basada en la química de l’objecte.
L’hidrogen, el secret d’un moviment que intrigava els astrònoms
Oumuamua podria ser un cometa ric en aigua viatjant per l’espai interestel·lar. Allà, durant moltíssim temps, va ser bombardejat per radiació, separant aquestes molècules i formant quantitats importants d’hidrogen al seu interior, atrapats en bombolles a l’interior de l’aigua. Si fos així, en apropar-se al Sol, la calor hauria fet que aquestes bombolles alliberessin el gas del seu interior en reestructurar-se el gel on es trobava atrapat. Així, Oumuamua hauria estat propulsat, explicant les anomalies detectades tant en la seva velocitat com en el seu moviment i sense formar cap cua visible. Una explicació molt més simple i més plausible que no pas que aquest objecte misteriós fos, com s’havia dit, un visitant enviat per una civilització alienígena.
