Fa uns 12.000 anys, quan els humans estaven començant a domesticar les cabres i a consumir tabac, alguna cosa va rostir una gran extensió del desert xilè d’Atacama, on a dia d’avui hi ha el telescopi ALMA, un dels més importants del món, i un indret inhòspit que té les condicions més properes a les de Mart que es poden trobar al nostre planeta. El resultat: la sorra i la roca es van convertir en vidre, que es troba escampat per la regió.
Un estudi recent, publicat a la revista ‘Geology’ i liderat per Pete Schultz, professor de la Universitat Brown (Estats Units), ha revelat què va passar: l’explosió d’un cometa, que va tenir lloc arran de terra, va crear una calor tan forta que va fondre tot el que tenia al voltant. Les anàlisis de vidres recollits a Atacama han revelat que, al seu interior, hi ha petits fragments amb minerals que són molt més habituals en roques extraterrestres que no pas a les que es troben al desert i que, a més, tenen una composició semblant a la que s’ha obtingut de mostres extretes del cometa Wild 2 per la missió Stardust de la NASA.
És la primera vegada que s’aconsegueixen proves concloents de l’existència de vidres a la Terra que van ser creats per la calor i el vent d’una bola de foc arran de superfície, amb l’excepció, és clar, dels creats per explosions atòmiques. Això, a més, també serveix per fer-se una idea de la magnitud de l’explosió del cometa, que no devia tenir res a veure amb els impactes de meteorits que s’han pogut observar i documentar durant els darrers segles i milennis.
Els vidres negres o verd fosc s’estenen per un corredor de 75 quilòmetres de llargada i tenen senyals d’haver estat torçades, plegades, i que van rodolar o van sortir volant mentre encara estaven fosos. Així doncs, l’única explicació és una explosió a l’aire, acompanyada de vents huracanats. A més, la presència d’alguns minerals indica que les temperatures de formació dels vidres devien rondar els 1.600ºC, cosa que elimina qualsevol altra opció.
Les properes investigacions miraran d’esclarir l’antiguitat exacta dels vidres per saber quan va tenir lloc l’explosió, tot i que sembla que coincideix amb el moment en què els grans mamífers van desaparèixer de la regió. Tot i que encara no es pot saber si hi ha una relació causal, hi ha alguns estudis fets durant els darrers anys que apunten que, fa 12.800 anys, la caiguda d’un meteorit o d’un cometa va provocar incendis enormes, va accelerar la desaparició de la megafauna de la Terra i, fins i tot, podria haver tingut un efecte clau en l’evolució de les cultures humanes.
