El Telescopi Espacial James Webb ha detectat un raig de vapor d’aigua enorme sortint d’Encèlad, una de les llunes de Saturn. Es tracta del més gran que s’ha vist mai fins ara amb molta diferència i, amb la seva potència i coneixent el que se’n sap, podria ser que estigués duent els ingredients essencials de la vida que conté fins molt més lluny del que es pensava.
Una lluna molt prometedora
Fa més de 15 anys, el 2005, la sonda Cassini de la NASA ja va descobrir que, tot i que la superfície d’Encèlad està coberta de gel, hi ha punts per on surten raigs d’aigua provinent de l’oceà que hi ha sota. En aquest cas, el raig és “immens”, com l’ha qualificat la mateixa NASA en una conferència.
Això pot ser molt important perquè Encèlad és un dels pocs móns oceànics del Sistema Solar i, per tant, un dels millors llocs on buscar vida extraterrestre. Amb un oceà salat sota la superfície, s’hi podrien haver desenvolupat organismes que, com passa a la Terra, s’alimentin de l’energia química de les fumaroles hidrotermals del fons del mar.
Possible activitat geològica i biològica
Els raigs que expulsa Encèlad a l’espai, de fet, contenen partícules de silici a més de compostos i elements relacionats amb la vida com ara el metà, el diòxid de carboni i l’amoníac. Gràcies al Telescopi Espacial James Webb, ara s’han pogut fer observacions més precises que les de la sonda Cassini. Properament, un article donarà tots els detalls, com per exemple el volum d’aigua expulsada i la seva temperatura. No obstant això, no s’hi espera trobar rastres de vida, ja que les partícules d’aigua són molt disperses.
El que sí que va fer el James Webb, però, és analitzar l’espectre de llum que reflecteix Encèlad, trobant-hi proves de la presència d’aigua i d’altres compostos que poden provar que, a l’oceá que hi ha sota el glaç, hi ha activitat geològica, biològica o totes dues alhora. És per això que els investigadors volen continuar observant-lo amb aquesta nova eina durant molt més temps amb l’objectiu de trobar compostos orgànics i peròxid d’hidrogen, relacionats amb l’habitabilitat de l’oceà.
Un nou motiu per estudiar Encèlad
Si els resultat són positius, suposarien una gran empenta al projecte d’enviar una nova sonda a Encèlad per buscar-hi senyals de vida, no només perquè orbiti la lluna sinó també perquè hi aterri o, fins i tot, per desplegar-hi un robot autònom que pugui submergir-se sota el gel per explorar el gran oceà que amaga. Encèlad, però, no és l’única lluna d’aquest tipus que hi ha al Sistema Solar. A Europa, una de les llunes de Júpiter, s’hi ha trobat diòxid de carboni i, precisament, l’any vinent la NASA hi enviarà una sonda per explorar el seu oceà amb més detall.
