Tità, la lluna de Saturn, està coberta de matèria orgànica

Aquest descobriment, fet gràcies a les dades de la sonda Cassini, fa que aquest satèl·lit llunyà sigui un dels més interessants per a exploracions futures

Representació de l'aspecte que podria tenir el pol nord de Tità

Representació de l’aspecte que podria tenir el pol nord de Tità | JPL – NASA

La sonda Cassini de la NASA va acabar la seva missió l’any 2017 precipitant-se cap a l’atmosfera de Saturn. Abans, però, va passar a prop d’alguns dels seus satèl·lits. Un d’ells és Encèlad, de què es van descobrir una sèrie de característiques que van fer que es pensés que podria tenir vida, amagada sota el gel que cobreix la seva superfície. Un altre, on també es pensa que hi podria haver organismes vius, és Tità, i la sonda Cassini també va observar-la durant la seva missió. Les darreres troballes fetes públiques pels científics que n’estudien les dades, de fet, fan que aquest darrer sigui un candidat perfecte per a futures exploracions com, de fet, la NASA ja ha anunciat que farà.

En un article publicat a la revista ‘Nature Astronomy’, els investigadors expliquen com, gràcies a la sonda Cassini, s’ha pogut cartografiar la superfície de la lluna, incloent sis grans formacions geològiques, de què s’ha calculat l’edat, i també els seus pols. Tot això ha estat possible gràcies als infraroigs i al radar de la sonda nord-americana, ja que els núvols i l’atmosfera de Tità, composta de nitrogen i metà, fa impossible l’observació directa. Com s’ha pogut detectar, la lluna té rius, llacs i mars però, en aquest cas, en comptes d’estar fets d’aigua són d’età i metà en estat líquid, que són els que formen els núvols i la pluja d’un planeta tan fred que aquests compostos hi són en estat líquid. Sota la superfície, però, es creu que també hi podria haver aigua en estat líquid, com passa a Encèlad i a Europa, una de les llunes de Júpiter, un altre dels cossos del nostre sistema solar on hi ha esperances de trobar vida.

Tità orbitant Saturn

Tità orbitant Saturn | Cassini / NASA

La troballa més sorprenent de l’exploració de la superfície de Tità, però, és que hi ha planures formades de compostos orgànics que cauen de l’atmosfera i són arrossegats pels vents que assoten el satèl·lit i que, fins i tot, formen dunes. Un d’ells és l’acrilonitril, un compost orgànic de què s’han detectat quantitats significatives gràcies als radiotelescopis d’Atacama, a Xile. La seva presència, juntament amb la del metà, i en quantitats tan grans, té implicacions importants en la cerca de vida a Tità, ja que els compostos orgànics són els blocs a partir dels quals es construeixen els organismes vius. Gràcies a la sonda Cassini, ara se sap com estan distribuïts pel planeta, i els científics treballen en models d’evolució del paisatge de la lluna per entendre com es mouen per la seva superfície i si podrien arribar a les profunditats, on se sospita que hi ha aigua líquida i on, en les condicions adients, podrien haver contribuït a l’aparició de la vida.

Nou comentari