La NASA va aprovar fa poc finançar amb 600.000$ un estudi sobre la possibilitat d’enviar robots submergibles per estudiar els oceans que hi ha sota alguns planetes i satèl·lits del nostre Sistema Solar. Així, el Jet Propulsion Laboratory de la NASA, que ja va posar en marxa un projecte relativament semblant anomenat BRUIE l’any 2019, vol continuar explorant aquesta possibilitat però, ara, canviant un gran robot per un eixam de petits aparells miniaturitzats.
Oceans gegantins sota el gel
Tot i que també se sospita que Plutó pugui ser un món oceànic, hi ha dues llunes amb oceans a menys distància de la superfície i que, a més, són més a prop de la Terra: són Europa, un dels satèl·lits de Júpiter, i Encèlad, un dels de Saturn. Totes dues llunes interessen enormement els científics no només perquè contenen moltíssima aigua líquida (Europa podria tenir-ne el doble que la Terra) sinó perquè, sota la capa de gel, les interaccions entre les roques i els oceans podrien permetre la vida, de manera semblant com va passar al nostre planeta fa milers de milions d’anys.
En el cas d’Encèlad, el contingut del seu oceà ja ha estat analitzat per la sonda Cassini gràcies als gèisers que surten disparats cap a l’espai des d’esquerdes en el gel. En el d’Europa, la missió Europa Clipper de la NASA, que arribarà al satèl·lit el 2030, podria ser que trobés gèisers semblants i pogués analitzar-los. Entrar a dins d’aquests oceans, però, donaria moltíssima informació, per bé que també és, d’entrada, molt més complicat.
Enviant un intrús
Aquí és on entren els “micro-nedadors” (Swim), que podrien arribar a Europa o Encèlad, en un punt on el gel fos relativament prim –i que encara no s’ha identificat– i fer servir una sonda escalfada amb radioactivitat per fer un forat de 25 centímetres de diàmetre fins arribar a l’oceà.
Un cop arribats a l’aigua, s’alliberarien quatre dotzenes de petits robots triangulars d’uns 12 centímetres de llargada, que començarien a explorar què hi ha sota el gel. Es comunicarien amb la sonda a través d’ones de so, i aquesta enviaria les dades per cable al vehicle d’aterratge que hi hauria no gaire més lluny.
A causa del sistema de comunicació que farien servir i de la seva bateria, potser no podrien allunyar-se gaire del punt on han entrat a l’aigua, però els seus desenvolupadors creuen que, en ser molts i actuar com a grup, els robots podrien detectar canvis en temps o lloc en la temperatura i la salinitat de l’aigua o fins i tot en la seva claredat, que podria indicar cap on es troba la fumarola hidrotermal més propera.
Les seves limitacions són moltes, doncs, ja que no podrien dur sensors que busquessin molècules orgàniques ni tampoc càmeres, que necessitarien una font de llum addicional. No obstant això, podria ser un bon principi.
