Els planetes plens d’aigua podrien ser molt més corrents del que havíem pensat fins ara. En un article publicat a la revista ‘Science’, un equip d’investigadors aforma que és possible que no sigui com a la Terra, en forma de rius, llacs i oceans, sinó a l’interior de les roques, i que podria arribar a ser la meitat dels elements que formen aquests mons llunyans.
Buscant planetes habitables
L’aigua és un element indispensable per a la vida, si més no a la Terra, i el seu cicle és el que manté el seu clima estable i el planeta com un indret hospitalari pels organismes que hi viuen. És per això que, quan es busca vida en altres indrets del cosmos, la presència d’aquest compost és un dels primers que es cerquen.
Gràcies a les millores tecnològiques, cada vegada es troben més planetes llunyans, i la quantitat ja és prou gran com perquè els científics comencin a veure patrons. En aquest cas, els investigadors es van fixar en un tipus de planetes que orbiten les estrelles de tipus M, les més comunes al nostre voltant, i van catalogar-ne dotzenes.
Tot i que són molt més brillants que els seus planetes, i els oculten, gràcies als efectes que causen quan aquests darrers passen per davant seu –ombres, efectes de la gravetat– se’n poden deduir moltes coses, del seu diàmetre a la seva massa. Combinant aquest dos mètodes de detecció, es pot suposar quina és la seva composició, descobrint grans planetes gasosos o d’altres de més petits i fets de roca.
Una combinació d’elements sòlids i líquids
Analitzant 43 planetes que orbiten estrelles de tipus M, els investigadors van veure una tendència sorprenent. Les densitats de molts d’ells indicaven que són massa lleugers com per estar fets només de roca i que, probablement, estan compostos d’elements sòlids i líquids combinats.
Tot i això, per la proximitat amb els seus sols, no hi pot haver rius ni mars, perquè s’haurien evaporat i el radi dels planetes s’hauria expandit. Així doncs, sembla clar que no és la superfície, i els científics plantegen que podria trobar-se o bé barrejada amb la roca o bé en bosses sota la superfície, tal com passa a Europa, la lluna de Júpiter que, tot i ser molt més freda que aquests planetes, també es creu que té aigua emmagatzemada a dins.
Aquest descobriment coincideix amb el que afirmava una teoria que, tot i que abandonada durant els darrers anys, afirmava que molts planetes es formen a l’exterior dels seus sistemes solars i es van movent cap a l’interior. Així, boles de roca i gel formades a temperatures baixíssimes podrien acabar sent mons com els descrits en aquest estudi. Tot i que de moment no n’hi ha cap prova concloent, és possible que el Telescopi Espacial James Webb pugui donar-nos la resposta.
