MonPlaneta
Un projecte liderat per la UB desxifrarà els enigmes de la Via Làctia

Una iniciativa liderada per la Faculat de Física i l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha aconseguit la primera posició a la convocatòria europea Cloud Funding for Research de la xarxa Open Clouds for Reserarch Environments (OCRE). Aquesta convocatòria, que permetrà emprar recursos al núvol en astronomia i provar-ne la utilitat en la recerca científica, permetrà al projecte Galactic RainCloudS ajudar a desxifrar els enigmes de la Via Làctia.

Un projecte pioner a Europa

Xavier Luri, director de l’ICCUB i investigador principal del projecte, explica en un comunicat de la UB que Galactic RainCloudS és “pioner a Europa” en l’ús d’aquests recursos en recerca en astronomia i que vol demostrar els “beneficis” que pot tenir per a la comunitat científica. Mercè Romero, investigadora del mateix Institut, explica que la computació al núvol és “com llogar uns ordinadors molt potents, configurats a mida” per tal de fer tots els càlculs necessaris.

La galàxia Leo I, una de les veïnes de la Via Làctia | ESA / Gaia
La galàxia Leo I, una de les veïnes de la Via Làctia | ESA / Gaia

Metes molt ambicioses

La clau del projecte és en la interdisciplinarietat. Combinant el volum enorme de dades del satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA) amb el poder computacional, la flexibilitat del núvol i la mineria de dades, un equip de la UB podrà estudiar els lligams entre els xocs entre galàxies i la formació d’estrelles, on la Via Làctia i les galàxies satèl·lit seran un laboratori experimental.

El projecte també preveu crear un sistema de detecció de restes d’antics xocs entre petites galàxies amb l’halo de la nostra. Teresa Antoja, també investigadora de l’ICCUB, assegura que el fet que hi hagi “granularitats” als halos de les galàxies és una predicció del model cosmològic actual sobre la formació de l’univers i que cercar estructures així a les dades de Gaia pot donar “informació vital” sobre la història de la Via Làctia i la naturalesa de la matèria fosca.

El descobriment d'unes galàxies que podrien no tenir matèria fosca suposa tot un desafiament a la comprensió de l'Univers | NASA/ESA/P. van Dokkum, Yale Univ.
El descobriment d’unes galàxies que podrien no tenir matèria fosca suposa tot un desafiament a la comprensió de l’Univers | NASA/ESA/P. van Dokkum, Yale Univ.

El paper de les empreses privades en el futur de la recerca

El projecte tenia 27 competidors de 12 països i que abarcaven diverses disciplines de recerca però que tenien en comú l’ús de recursos computacionals comercials al núvol. En el cas del projecte liderat per la UB, té col·laboració privada: Pervasive Technologies, que aporta expertesa en intel·ligència artificial i computació al núvol; Google, amb la infraestructura, i Telefónica, amb la gestió dels recursos.

Per a la UB, la participació del sector privat demostra “la proximitat” entre la recerca i les empreses en l’ús de tecnologies punteres i també els “interessos compartits” que tenen. Galactic RainCloudS ha de tenir, entre d’altres, infraestructures de ‘big data’ per assolir els objectius amb èxit, i les plataformes comercials disponibles són, creuen, fonamentals per un projecte que es posarà en marxa aquest mateix mes de maig i que durarà un any.

Galactic RainCloudS és “un pas necessari”, diu Xavier Luri, en el camí del món de la recerca “cap a un ús eficient de recursos computacionals al núvol”. Així doncs, continua, l’equip és “pioner” en la utilització d’aquesta tecnologia a la Universitat de Barcelona i esperen que la seva experiència “serveixi per incentivar-ne l’ús”.

Més notícies

Descobreixen un asteroide que acompanya la Terra en la seva òrbita al Sol

Atrapat entre la Terra i el Sol, viatjarà per l'espai amb nosaltres durant uns 4.000 anys més
:  - Mobile
Les estrelles de neutrons són uns cossos celestes fascinants | Kevin McGill

Els púlsars podrien alimentar els raigs còsmics més potents de l’univers

El seu entorn magnetitzat és ideal perquè les partícules es carreguin amb quantitats extremes d'energia
:  - Mobile
Earendel és l'estrella més llunyana que s'ha vist mai, amb una llum originada 900 milions d'anys després del Big Bang | NASA / ESA / Hubble

Descobreixen l’estrella més llunyana de què es té coneixement

La seva llum ha trigat 12.900 milions d'anys a arribar fins a nosaltres, una distància espai-temporal difícil d'imaginar
:  - Mobile
Reproducció artística del nucli de Messier 77 | Observatori Austral Europeu

Descobreixen un forat negre supermassiu amagat rere un núvol de pols

La troballa confirma prediccions de fa 30 anys i dóna informació sobre els nuclis galàctics actius, que continuen sent tot un misteri
:  - Mobile

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa