Una iniciativa liderada per la Faculat de Física i l’Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha aconseguit la primera posició a la convocatòria europea Cloud Funding for Research de la xarxa Open Clouds for Reserarch Environments (OCRE). Aquesta convocatòria, que permetrà emprar recursos al núvol en astronomia i provar-ne la utilitat en la recerca científica, permetrà al projecte Galactic RainCloudS ajudar a desxifrar els enigmes de la Via Làctia.
Un projecte pioner a Europa
Xavier Luri, director de l’ICCUB i investigador principal del projecte, explica en un comunicat de la UB que Galactic RainCloudS és “pioner a Europa” en l’ús d’aquests recursos en recerca en astronomia i que vol demostrar els “beneficis” que pot tenir per a la comunitat científica. Mercè Romero, investigadora del mateix Institut, explica que la computació al núvol és “com llogar uns ordinadors molt potents, configurats a mida” per tal de fer tots els càlculs necessaris.
Metes molt ambicioses
La clau del projecte és en la interdisciplinarietat. Combinant el volum enorme de dades del satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea (ESA) amb el poder computacional, la flexibilitat del núvol i la mineria de dades, un equip de la UB podrà estudiar els lligams entre els xocs entre galàxies i la formació d’estrelles, on la Via Làctia i les galàxies satèl·lit seran un laboratori experimental.
El projecte també preveu crear un sistema de detecció de restes d’antics xocs entre petites galàxies amb l’halo de la nostra. Teresa Antoja, també investigadora de l’ICCUB, assegura que el fet que hi hagi “granularitats” als halos de les galàxies és una predicció del model cosmològic actual sobre la formació de l’univers i que cercar estructures així a les dades de Gaia pot donar “informació vital” sobre la història de la Via Làctia i la naturalesa de la matèria fosca.
El paper de les empreses privades en el futur de la recerca
El projecte tenia 27 competidors de 12 països i que abarcaven diverses disciplines de recerca però que tenien en comú l’ús de recursos computacionals comercials al núvol. En el cas del projecte liderat per la UB, té col·laboració privada: Pervasive Technologies, que aporta expertesa en intel·ligència artificial i computació al núvol; Google, amb la infraestructura, i Telefónica, amb la gestió dels recursos.
Per a la UB, la participació del sector privat demostra “la proximitat” entre la recerca i les empreses en l’ús de tecnologies punteres i també els “interessos compartits” que tenen. Galactic RainCloudS ha de tenir, entre d’altres, infraestructures de ‘big data’ per assolir els objectius amb èxit, i les plataformes comercials disponibles són, creuen, fonamentals per un projecte que es posarà en marxa aquest mateix mes de maig i que durarà un any.
Galactic RainCloudS és “un pas necessari”, diu Xavier Luri, en el camí del món de la recerca “cap a un ús eficient de recursos computacionals al núvol”. Així doncs, continua, l’equip és “pioner” en la utilització d’aquesta tecnologia a la Universitat de Barcelona i esperen que la seva experiència “serveixi per incentivar-ne l’ús”.
