Un equip d’astrònoms encapçalat per Toni Santana Ros, de la Universitat d’Alacant i l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, ha anunciat en un article a ‘Nature Communications’ el descobriment d’un asteroide que acompanya la Terra en la seva òrbita al Sol. Batejat 2020 XL5, aquest “troià” comparteix trajecte amb el nostre planeta, atrapat en un punt de Lagrange, on l’atracció de la Terra i del Sol s’anul·len mútuament.
És el segon asteroide d’aquest tipus que es descobreix en l’òrbita que descriu la Terra, tot i que els troians, que reben el seu nom de la mitologia grega, han estat observats en altres planetes com Mart, Venus, Urà, Neptú o Júpiter, que té uns 5.000 cossos com aquest davant i darrere de la seva trajectòria. En el cas de 2020 XL5, l’asteroide va per davant de la Terra, avançant-se al seu viatge anual al voltant del Sol, i fa uns 1,2 quilòmetres de diàmetre, tres cops més que l’altre troià terrestre, 2010 TK7, descobert fa més de deu anys.

Aquest tipus d’asteroides els fan perfectes per ser visitats per naus enviades des de la Terra, ja que la seva distància de nosaltres és estable i la seva trajectòria, més que coneguda. De fet, fins i tot se’n podrien trobar més en òrbites amb inclinacions encara més baixes, que podrien arribar a ser més accessibles que la Lluna i podrien ser colonitzats com a bases d’exploració del Sistema Solar o, fins i tot, per extreure’n els recursos.
En aquest cas concret, l’asteroide és del tipus C, el més habitual al Sistema Solar, amb una gran quantitat de carboni. Es pensa que el seu origen és al cinturó d’asteroides que separa Mart de Júpiter i que, en algun moment, la gravetat d’aquest darrer el va expulsar en direcció a la Terra, però caldrà investigar més per estar-ne segur. Pel que fa al seu destí, els experts calculen que mantindrà aquesta òrbita durant uns 4.000 anys més fins que la gravetat també el faci sortir, ja sigui a través de l’espai o en una altra òrbita al voltant del Sol.