Les estrelles de neutrons altament magnètiques conegudes com a púlsars són l’origen d’un vent magnètic molt ràpid i poderós. Quan els electrons es troben atrapats en un entorn així, poden arribar a acumular quantitats enormes d’energia. De fet, aquests objectes podrien ser la font dels raigs còsmics més poderosos de l’univers.
Així ho afirma un equip d’astrofísics en un article publicat a la revista ‘Astrophysical Journal Letters’, afegint que aquests electrons poden donar energia a la llum del seu voltant fins a energies igual d’extremes, creant els raigs gamma que van permetre descobrir els púlsars.
Un estudi pioner
Aquest estudi és el primer pas en l’exploració de la connexió entre aquests objectes i les emissions d’energia ultraalta. Alguns raigs gamma es creu que s’originen al mateix lloc que els raigs còsmics perquè aquests, just després de ser emesos, poden xocar contra fotons, convetint-los en raigs gamma amb molta energia. Els raigs còsmics, que tenen càrrega elèctrica, es mouen amb els camps magnètics de les galàxies i, per tant, seguir-los més molt difícil. Els gamma, en canvi, són molt més fàcils de seguir i, així, descobrir l’origen dels raigs còsmics.
Els investigadors van fer servir aquesta idea per seguir els fotons dels raigs gamma cap al seu origen. Un d’ells era una supernova de fa 6.500 milions d’anys a la nebulosa del Cranc, i això els va fer pensar que la resta podien tenir orígens semblants. En aquest estudi, els astrofísics van acabar anant a parar a les zones turbulentes i plenes de partícules carregades que hi ha al voltant dels púlsars. Fins aleshores no es pensava que poguessin crear partícules i llum amb tanta energia, de manera que van fer càlculs per demostrar que no era així. Els resultats, però, els van dir que era justament sí que ho era.
Una porta oberta la investigació
Els púlsars que hi ha al centre d’aquestes nebuloses no tenen més de 200.000 anys d’antiguitat i tenen camps magnètics potentíssims, que formen unes bombolles anomenades magnetosferes. Qualsevol partícula que hi entra s’accelera amb energies extremes i, a més, compten amb el camp magnètic de l’explosió que va formar els mateixos púlsars. Si els electrons carregats topen amb els fotons de l’ambient, els donen energies altíssimes, convertint-los en raigs gamma.
Així doncs, els púlsars són uns enormes acceleradors de partícules, i aquesta acceleració es pot produir a diversos llocs. Això, de fet, pot dur a confusió, perquè la precisió dels telescopis de raigs gamma no és prou gran com per distingir orígens concrets sinó “bombolles” on hi podria haver diverses fonts d’energia. Amb la millora d’aquesta tecnologia es podrien començar a identificar els punts concrets d’acceleració, però encara falten anys per aconseguir la precisió ideal.
