L’estrella “Earendel”, com ha estat batejada, ha estat presentada com l’estrella individual més llunyana que ha pogut observar mai un telescopi i, per tant, de què tenim coneixement. La seva llum, que ha trigat 12.900 milions d’anys a arribar fins a nosaltres, és emesa a una distància tan gran que, normalment, només la podriem captar com a una petita part d’una galàxia que en contingués milions.

El Telescopi Espacial Hubble vist des del transbordador espacial Atlantis  | NASA
El Telescopi Espacial Hubble en una imatge d’arxiu presa des del transbordador espacial Atlantis | NASA

Un nou regal del Hubble

L’estel, però, ha pogut ser identificat individualment gràcies al Telescopi Espacial Hubble i a la lensació gravitacional, és a dir, al fet que les masses molt grans deformen la llum que passa pel seu costat, fent que a vegades es magnifiqui, mostrant amb més claredat els objectes que tenen al darrere. En aquest cas, Earendel, que no s’hauria pogut observar de cap altra manera i que ha estat presentada en un article a la revista ‘Nature’.

Això vol dir, essencialment, que el descobriment ha estat qüestió de sort. Ha superat de llarg, però, el rècord existent fins ara de l’estrella més llunyana que s’havia observat. Fins ara el tenia Ícar, que també va ser descoberta pel Hubble i la llum de la qual, en aquest cas, va trigar 9.000 milions d’anys a arribar fins a nosaltres. Earendel, però, és encara més lluny. La llum que ens n’arriba és de quan l’Univers només tenia 900 milions d’anys.

Earendel no hauria pogut ser observada si no fos per la lensació gravitacional | NASA

Un gegant molt diferent de les estrelles que coneixem

És per tot plegat que encara hi ha moltes preguntes al voltant d’aquest estel, començant per la seva mida. Tot i que sembla que és una de les estrelles més grans que s’han descobert mai, amb una massa de com a mínim 50 vegades la del Sol, la seva grandària exacta no es pot saber fins que no coneguem com l’ha magnificat la lensació gravitacional. A més, també es pensa que, malgrat que només veiem una font de llum, podria ser un sistema binari.

Tampoc no en coneixem, és clar, la composició. Les dades indiquen que podria ser un membre de la primera generació d’estrelles, és a dir, d’aquelles que es van formar directament amb els materials creats pel Big Bang. Si fos així, només contindria hidrogen i heli, el primer pas cap a l’aparició de tots els elements químics que coneixem a dia d’avui, creats a l’interior de les estrelles en els seus processos de naixement i mort.

És improbable, però, que ho sigui, ja que una estrella tan gran tindria una vida molt curta, potser de només un milió d’anys, abans d’esgotar el combustible. Així doncs, que existís 900 milions d’anys després del Big Bang seria molt estrany. El més probable, doncs, és que sigui una estrella formada a partir de les restes d’aquesta primera generació, una mica més enriquida amb elements pesants però ni de lluny tant com les que tenim més a prop actualment.

Reproducció artística del Telescopi Espacial James Webb | NASA
El Telescopi Espacial James Webb ens permetrà, d’aquí ben poc, observar molt millor aquesta estrella tan llunyana | NASA

El Telescopi Espacial James Webb, llançat el desembre passat, podrà donar-nos molta més informació sobre aquesta estrella gràcies al seu mirall, molt més gran, i a uns instruments molt més moderns i precisos que els del Hubble. Estarà totalment operatiu d’aquí a dos o tres mesos, de manera que ben aviat, esperem, estarà observant Earendel per veure què més en pot descobrir.

Nou comentari

Comparteix