El gruix de les marques del creixement a les dents de llet podria ser un indicador de risc de depressió o altres problemes de salut mental duran l’adolescència i la vida adulta. Aquest és el resultat sorprenent d’una investigació duta a terme per científics de la Universitat de Bristol (Anglaterra) en base a l’anàlisi d’una setantena de dents.
Les peces, donades pels pares, eren de canins que van caure de la boca dels infants entre els cinc i els set anys, i els resultats podrien ajudar a desenvolupar una eina per identificar quins nens i nenes han estat exposats a dificultats prou grans durant els primers anys de la seva vida com perquè això suposi un factor de risc en la seva salut mental. Així, si calgués, fins i tot es podrien tractar preventivament alguns problemes abans no apareguessin.
L’origen d’aquest estudi és al camp de l’antropologia, on fa molt de temps que s’estudien les dents de les restes que es troben als jaciments per obtenir informació sobre les seves vides. En aquest sentit, les dents són un registre permanent de moltes experiències de la vida, de la malnutrició i les malalties fins a diverses experiències més. Com passa amb els anells dles arbres, les línies de creixement de les dents de llet també ajuden a determinar com va passar una persona els primers anys de la seva vida i, fins i tot, durant l’embaràs.
Els investigadors ens van fixar en una marca en concret, la línia neonatal, que podria indicar si la mare va patir molt estrès durant l’embaràs, quan les dents ja s’estan formant, i durant els primers temps després del naixement. Per comprovar-ho, van analitzar aquestes marques a les dents de llet i es van comparar amb les respostes donades per les mares a qüestionaris sobre quatre factors que afecten el desenvolupament dels nens: l’estrès durant l’embaràs, l’historial maternal de problemes psicològics, la qualitat de vida i el nivell d’estabilitat social.
Els científics van veure un patró clar: els infants amb mares que havien tingut problemes psicològics tenien línies neonatals més gruixudes, com també les que havien tingut depressió o ansietat durant l’embaràs. En controlar-ho amb altres factors, com ara el temps de gestació o l’alimentació, la tendència es mantenia. Així doncs, sembla que hi ha una relació clara, que pot indicar des de ben petits quins infants tenen més probabilitats de tenir problemes psicològics. Quan aquesta investigació aprofundeixi més i aconsegueixi resultats més precisos, fins i tot es podria fer servir aquestes dades per donar-los l’atenció necessària abans que aquests problemes apareguin i, així, donar-los més qualitat de vida.
