En el que podria ser l’inici d’un nou camp de la ciència i la tecnologia, un equip d’investigadors de la Universitat Johns Hopkins, als Estats Units, van presentar fa pocs dies la ‘intel·ligència organoide’ (IO), la possibilitat de crear bioordinadors basats en el funcionament del cervell i operats per neurones humanes. En un article publicat a ‘Frontiers in Science’, expliquen quin és el seu pla i quines són les bases d’aquesta nova forma d’ordinadors que semblen de ciència-ficció i que, si es convertissin en realitat, podrien canviar el futur.
Cultius de teixits humans per a l’experimentació científica
Es coneixen com a organoides els teixits cultivats al laboratori que semblen òrgans reals. Són estructures tridimensionals que normalment es creen a partir de cèl·lules mare i que fa unes dues dècades que es fan servir, especialment per evitar fer experiments perillosos en els ronyons, pulmons i altres òrgans tant d’animals com en humans. Per bé que a dia d’avui els cervells organoides són cultius de neurones molt petits, s’ha demostrat que poden dur a terme funcions pròpies de l’organ original i que formen moltes connexions entre elles.
Un cervell organoide, la base d’uns nous ordinadors
És precisament aquesta possibilitat la que obre la porta a que aquests petits organoides, de la mida de la punta d’un bolígraf, duguin a terme funcions com ara recordar i fins i tot aprendre i, per tant, que siguin la base d’un nou tipus d’ordinadors. A dia d’avui, la computació tradicional i la intel·ligència artificial estan arribant a nivells que semblaven impensables fa poques dècades, però hi ha un límit a la seva capacitat i els bioordinadors podrien ser-ne la solució, compactant el poder de computació i augmentant-ne l’eficiència més enllà del que ara és tecnològicament possible.
Prestacions i eficiència molt superiors
Els autors d’aquest estudi van començar a crear organoides de cervell el 2012 i, ara, tracen un pla per convertir-los en ordinadors que, en el futur, podrien substituir els tradicionals, que tenen un consum energètic enorme i que, per la seva omnipresència, suposen un llast en aquest sentit. A més, si bé un ordinador electrònic és molt més ràpid que un humà a l’hora de fer càlculs i processar dades, un cervell és molt millor a l’hora de prendre decisions lògiques complexes.
De fet, el juny de l’any passat es va aconseguir, per primer cop, que un ordinador tingués més capacitat de computació que un cervell humà, però fent servir un milió de cops més energia, invertint 600 milions de dòlars i construint una instal·lació de 2.000 metres quadrats. El marge de millora, doncs, és enorme.
Una nova via per a la computació i també per a la medicina
Encara queden dècades però perquè la IO sigui capaç de construir un sistema amb la intel·ligència d’un ratolí. No obstant això, els investigadors estan convençuts que augmentant la producció de cervells organoides i entrenant-los amb intel·ligència artificial, es podrà aconseguir una velocitat de computació més alta, més poder de processament, més eficiència en el tractament de dades i una capacitat d’emmagatzematge també superior. Per fer-ho, doncs, demanen que es comenci a invertir en aquest tipus d’investigacions.
L’IO, a més, també podria ser molt útil a l’hora de provar medicaments contra problemes neurològics i neurodegeneratius, comparant com es desenvolupen els basats en donants neurotípics amb els que es basen en donants amb persones que pateixen alguns trastorns, per exemple. Així, alhora que es desenvolupa la computació biològica es podrien entendre les diferències en les xarxes neuronals, aconseguint avenços mèdics molt importants.
